El Diacrític

​«Presos a prop de casa!», criden els carcellers?

«La cosa dona tants tombs que el Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable que els presos polítics ho continuïn essent. I és que la legalitat i les martingales de qui mana sí que són una jugada mestra»

«S'ha de ser molt simple o ximple per no entendre que a l'únic lloc on anem així és allà on estàvem però pitjor»

Ells jugaven al pòquer... i nosaltres, de moment, perdem la partida

| 05/07/2018 a les 12:27h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, processisme, presos polítics, repressió, autonomisme, independentisme
Concentració a la presó de Lledoners, aquest divendres després de l'arribada dels presos polítics
Concentració a la presó de Lledoners, aquest divendres després de l'arribada dels presos polítics | Dolors Pena
El circ del processisme arriba a moments d'autèntic escàndol fins i tot com a espectadors. És a dir que mirar-lo ens pot arribar a provocar vergonya aliena. Des d'ahir, Bassa, Junqueras, Forcadell, Romeva, Sànchez i Cuixart ja són en presons catalanes, on mana la Generalitat o això es creuen alguns i algunes. És a dir que des d'ahir és la Generalitat qui els té tancats, per obediència pura i dura, perquè l'Estat espanyol a Catalunya es diu Generalitat.

Ara, doncs, els presos polítics són presos presos polítics gràcies al Govern de la Generalitat, que com sabeu deriva d'una majoria parlamentària independentista que diu que l'1 d'octubre vam fer un referèndum legal que havia de tenir conseqüències clares i diàfanes, l'establiment d'un règim republicà, no ara sinó fa mesos. I, com sabeu, res de res. No ho tenien preparat, diuen.

Es veu que de tant marejar la perdiu la gent d'ERC, que «ara no toca» i «cal eixamplar» i d'aquí a no se sap quan ja «ho tornarem a provar»; la gent del PDCat, que si «som la llista del president» però el president no és el president però «sí que és el president», «el nostre president»... perquè «Catalunya per sobre de tot»; i la gent de la CUP, que «implementarem la República» permetent un Govern que és com és i no hi ha més a dir o si hi és només es concreta en paraules...

La cosa dona tants tombs que el Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable que els presos polítics ho continuïn essent. I és que la legalitat i les martingales de qui mana sí que són una jugada mestra. El Govern que havia d'implementar la República ara és el responsable de mantenir tancats aquells que la van provar de fer... o potser no...

S'ha de tenir molt d'estòmac per assistir a tantes preses de pèl, una rere l'altra, i continuar repetint com lloros no res. S'ha de ser molt simple o ximple per no entendre que a l'únic lloc on anem així és allà on estàvem però pitjor. S'han de trencar les costures dels consensos si volem avançar i que aquest avenç no vagi en la direcció que els amos planifiquen i ens dirigeixen. I és clar que ara, de moment, la partida l'han guanyada els unionistes i els autonomistes, que hi són i manen es diguin com es diguin.

I de canvis socials, si no és a pitjor, en autonomia i unitat d'Espanya, no n'espereu cap, perquè ja els van fer entre finals dels setanta i començament dels vuitanta del segle passat i els han anat, tal com podeu comprovar, més que bé.

O trobem una línia de fuga que no passi per on som o, per molts cops que digueu república cada dia, us convertireu, totes i tots, en responsables de l'empresonament d'una bona quantitat de presos polítics. O abandonem els seus consensos o també en serem responsables.
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC | Sara Blázquez
01/01/1970
La xarxa de restauració cooperativa nascuda el 2013 s’obre al sector del turisme responsable per visibilitzar i enrobustir un model més enllà del que precaritza el treball, la comunitat i el territori | S’organitza a partir d’una cooperativa de serveis als projectes associats que ja té molt avançat el disseny d’un segell de qualitat dels establiments que treballen en la línia del Manifest presentat aquest dimecres a Barcelona
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari
01/01/1970
Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Roser Iborra
01/01/1970
«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins» | «L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta» | «Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»