El Diacrític

Més enllà dels grocs

«Si de debò som constructores de somnis en un món més just, no podem ignorar aquests inferns vermells on la mateixa idea de cooperativa s’ha malversat i corromput. On l’esclavatge ressuscita perquè la nostra indiferència no ens deixa saber la vergonya quotidiana»

La Inspecció de Treball manté oberta la investigació de les irregularitats a Le Porc Gourmet i les falses cooperatives que hi treballen

| 03/05/2018 a les 22:51h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, falses cooperatives, indústria càrnia, Le Porc Gourmet, indústria agroalimentària
Treballadors de Le Porc Gourmet i membres de Càrnies en Lluita al ple de Manlleu on es va aprovar una moció de suport
Treballadors de Le Porc Gourmet i membres de Càrnies en Lluita al ple de Manlleu on es va aprovar una moció de suport
Ha arribat la primavera tan esperada, finalment. Esclat de verds arreu: des del color de poma madura fins a la transparència més fina, verd alat de libèl·lula en zel. Si m’aturo, sento unes arrels finíssimes que em surten dels peus i arrelen a la terra assaonada, i els dits se m’omplen de fulles maragda.
Potser només caldria aturar-se. Aturar el món.

Perquè, malgrat la primavera, aquest hivern de llibertats glaçades ja fa massa que dura. Quines ganes que els grocs obrin presons. Que les roses daurades esclatin. Que les margarides obrin els seus ulls minúsculs i que les papallones de color de mel volin més enllà de les parets.

Hem de mantenir vius els grocs, tossudament. Rebel·lar-nos contra tanta indignitat i tanta prepotència. Tanta injustícia.

Més enllà dels grocs, però (o més ençà) hi ha una gent que ha arribat des de l’opressió i que, un cop aquí, han trobat més opressió encara. És la gent blava del mar ofegador que, si sobreviuen, porten per sempre l’espant de les onades del mar que alguns volen tancar. 

Hi ha la gent que no ha arribat. Despulles negres que arriben, com parracs de dol ignorat, a les platges blanques i indiferents.

I són també els refugiats i les refugiades de terra endins que viuen als inferns vermells: els escorxadors de sang aglevada.

Des del forat negre de les falses cooperatives, hi ha homes i dones sense drets que treballen hores i hores per un sou indigne. Però que, malgrat l’extenuació, lluiten. Dempeus. Tossudament alçats i alçades, i això que no saben de lemes i només poden fer bandera, de moment, de la supervivència.

Si  de debò som constructores de somnis en un món més just, no podem ignorar aquests inferns vermells on la mateixa idea de cooperativa s’ha malversat i corromput. On l’esclavatge ressuscita perquè la nostra indiferència no ens deixa saber la vergonya quotidiana.

Lluitem juntes per fer fora els capitalistes que degraden les nostres eines de llibertat i en fan eines d’esclavatge i d’opressió!

A l’escorxador Le Porc Gourmet hi ha ara mateix una lluita aferrissada i dura per reconquerir drets laborals mínims. Hi hem de ser. No només de paraula, sinó amb fets: sostenint aquells i aquelles que ara pateixen  les conseqüències immediates de la seva exigència de dignitat, que de moment és encara més repressió. Hi ha quasi cent famílies  al carrer per haver gosat alçar la veu i els punys contra tanta ignomínia.

Amb els grocs, amb els blaus, amb els vermells de la lluita i de la victòria propera: perquè no podem construir una república lliure sobre la injustícia. Perquè hem d’anar de baix a dalt: començar a construir des de la base, des del carrer on hem d’agrair i sostenir els i les qui, des dels inferns vermells, estan lluitant també per la nostra dignitat. 

I la primavera, la de debò, arribarà finalment.


Roser Iborra Plans és membre de Càrnies en lluita (https://donacio.org/carniesenlluita/)
Manifestació a Vic durant la vaga general feminista, el passat 8 de març
Manifestació a Vic durant la vaga general feminista, el passat 8 de març | Dolors Pena
Blanca Costa
01/01/1970
«Em dol veure com moltes dones veuen i parlen del feminisme com si fos el gran enemic, allò del què convé allunyar-se, quelcom extern que no les interpel·la per res.» | «Creieu que si no fos per aquelles dones revolucionàries i valentes que es van deixar les seves pells, avui tindríeu tot el què teniu?»
Valtònyc, durant la seva actuació a La Cabra en el marc de les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió a Vic
Valtònyc, durant la seva actuació a La Cabra en el marc de les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió a Vic | Dolors Pena
Thais Bonilla
01/01/1970
«Sembla més necessari que mai entendre que la llibertat d'expressió no és cap concessió, sinó que es una obligació el protegir-la, defensar-la i promoure-la.» | «Valtònyc, si res no canvia en les properes hores, serà el primer raper de la ‘democracia española’ empresonat per expressar la seva opinió en unes cançons en vers.»
Quim Torra, a la sortida del Parlament després de ser elegit president de la Generalitat
Quim Torra, a la sortida del Parlament després de ser elegit president de la Generalitat | Parlament de Catalunya
Josep Maria Martorell Calaf
01/01/1970
«Avui la pregunta no és si Quim Torra és més o menys xenòfob, si s’ha penedit prou pels seus tuits, si serà un titella de Puigdemont o se li rebel·larà... avui la pregunta és què farem nosaltres davant d’aquest nou episodi, què farem les persones de classe treballadora que lluitem per un nou país» | «Allò realment important de la Utopia és que ens vacuna contra l’economicisme, el pragmatisme, el reformisme... que prenen la part pel tot i es conformen amb negociar unes millors condicions d’explotació»