En Moviment | Poesia

Elisabet Punset presenta a Vic el poemari ‘La clau dicotòmica’

La presentació es fa aquest dimarts dia 10 a la llibreria Foster & Wallace

Biòloga de formació, l'obra d'Elisabet Punset té moltes reminiscències al llenguatge científic

| 08/04/2018 a les 17:02h
Arxivat a: En moviment, La clau dicotòmica, Edicions Tremendes, Elisabet Punset, poesia, llibres, literatura
Elisabet Punset recitant poemes de 'La clau dicotòmica' a la presentació del llibre a Girona, el desembre passat
Elisabet Punset recitant poemes de 'La clau dicotòmica' a la presentació del llibre a Girona, el desembre passat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/04/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dies d’agost i Setembre, en col·laboració amb la llibreria Foster & Wallace i Edicions Tremendes organitzen aquest dimarts, dia 10, la presentació a Vic del poemari La clau dicotòmica d’Elisabet Punset. A l’acte hi participarà l’autora del llibre, que estarà acompanyada de l’editor, Cesc Pla, i de Josep Comajoan, periodista de Setembre i Dies d’agost. Punset i Pla explicaran com va sorgir el llibre, el procés editorial i què la va incentivar a escriure’l. Tot seguit faran un mini-recital d’alguns poemes escollits. La presentació serà a les 7 del vespre a la llibreria Foster & Wallace, al número 20 del carrer de la Riera de Vic.

Elisabet Punset té 30 anys, va néixer a Orfes (Pla de l’Estany), on va viure fins que va anar a estudiar a Girona. Actualment viu a Riudellots de la Selva, i és biòloga i màster en Biotecnologia alimentària. A part de la ciència i l’ecologisme, la seva altra passió és la literatura. Va participar al llibre recull de relats antipatriarcals A l’abordatge!, editat pel JAG, i al 2n recull de Relats Curts de la Unitat d’Igualtat de Gènera de la UdG. També va col·laborar amb el fotògraf Carles Palacio a l’Ariet en les Cròniques des d’Idomeni, sobre la vida a un camp de persones refugiades. També participa al Casal Independentista El Forn de Girona, dinamitzant espais culturals.

Una poesia que beu de la ciència

El poemari La clau dicotòmica, publicat el desembre de 2017. Recull el nom del codi que utilitza la biologia per classificar els éssers vius, una eina a través de la qual es van responent diverses preguntes en forma d'arbre fins que s’arriba a una espècie en concret. «El llibre explica tot un procés de fer-se preguntes i resoldre-les», explica Punset. L’obra consta de tres parts. Una, dedicada a les arrels, «com a metàfora del bagatge que sempre tenim i ens acompanya». En segon lloc, els miratges, «per explicar aquells moments de dubte, d’incertesa que tots vivim i que de vegades ens costen d’explicar i d’entendre». I finament la clau, «el moment en que un s’arrisca a decidir, a respondre la pregunta. Si o no. No hi ha terme mig, ens hem de mullar», conclou l’autora. «I sense tota la força i la saviesa que tenim sempre a les arrels seria impossible prendre la decisió correcta», continua Punset.

L’obra té moltes reminiscències al llenguatge científic. «La biologia no només m’ha influenciat a l’hora d’escriure, m’ha fet veure el món amb uns altres ulls», explica Punset, que afegeix: «Estudiar la vida et dona moltes respostes, et fa fixar-te en les petites coses meravelloses que passen al nostre voltant i que massa sovint no hi donem importància, com ara la germinació de les plantes, les parts de les flors, la respiració cel·lular, etc». Punset explica que la ciència la torna a la realitat, a les coses important de la vida, «i el poemari també va d’aquesta recerca, d’aprendre a separar el gra de la palla, a entendre».

En el pròleg de l’obra, la poeta Sònia Moll escriu: «Elisabet Punset ens convida a transitar el seu trajecte per uns camins diàfans, sense opacitats retòriques ni pretensions sobreres. Sabem d'arrels, de miratges i de claus que deslloriguen les cruïlles vitals, i per això sentim, a mesura que recorrem els versos de La clau dicotòmica, que trepitgem terra, que trobarem fites a través del bosc si en algun moment perdem el rumb». Segons Moll, Punset ens arrela des de bon principi, nuant-nos als orígens, a la infantesa que dona terra i a arbres genealògics que ens sostenen. «Créixer arrelats -continua Moll- és l'única manera d'aconseguir que perdre's sigui, gairebé, una benedicció, un regal dels déus, una invitació a l'imprevist i a la creació d'universos inimaginables».

Edicions Tremendes, una editorial gironina jove

Edicions Tremendes, que ha editat el poemari, és un editorial jove, nascuda a Girona l'any 2015. Formen part del col·lectiu La Volta del barri de Sant Narcís. La Volta és un marc per a artistes, artesans i startups al barri de Sant Narcís de Girona que té com a objectiu la dinamització econòmica i comercial del territori a través de la cultura i l'art, i la professionalització del sector emergent de les indústries creatives de Girona i comarques. 
 


 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Amadeu Lleopart
«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura» | «Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Imatge: Joan Cornellà
Imatge: Joan Cornellà
Ferran Orriols Sabatés
Primera part: «La destrucció del mite» (subtítol basat en la biografia de dues parts d'Elvis Presley, per Peter Guralnick)
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'.
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'. | control Z
Roser Iborra
Roser Iborra escriu aquest article arran de la representació, dissabte al Cirvianum de Torelló, de l'obra 'Els camins invisibles', de Teatre eSseLa, a partir de textos de Lluís Solà | «Dins la representació de 'Els camins invisibles', la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol»