El Diacrític

​Sóc ateu, no 'novio de la muerte'

«Cap «tradició» pot justificar aquesta no separació clara i rotunda del món religiós del món civil, i aquí cal diferenciar entre la religiositat de les persones i l'intent de domini religiós de l'Església damunt la resta del món»

«La visió de quatre ministres del Govern del PP (Cospedal, Catalá, Méndez de Vigo i Zoido) cantant «Soy el novio de la muerte» em semblen tan contundent i definitòria com les banderes baixades a mig pal per tal de recordar la mort de Jesucrist, Lleida inclosa»

La selecció espanyola de la intel·ligència i l'«amenaza contra la seguridad nacional»

| 02/04/2018 a les 22:57h
Arxivat a: El Diacrític, Setmana Santa, religió, ateïsme, laicisme
Legionaris portant en processó el Cristo de la Buena Muerte
Legionaris portant en processó el Cristo de la Buena Muerte | Viquipèdia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/04/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que vagi per davant el meu respecte atent i precís a les persones que creuen coses, les que siguin, i les defensen sense imposar-les, o que senzillament les creuen i se les guarden per a elles. En l'àmbit religiós vull deixar clar que defenso des de fa anys un espai públic lliure de barreges entre el món institucional i el religiós, perquè crec que tothom pot pensar en els miracles i fantasies diverses que vulgui i li vinguin de gust però alhora els qui es consideren representants institucionals no han de tenir res a veure a nivell públic amb cap religió en concret. Molt menys, encara, les forces armades o els militars.

Podria recórrer a la meva postura ideològica o al meu sentiment profund, que també tinc perquè sóc humà tot i que no l'imposo a ningú, per justificar les paraules que avui em passen pel cap per parlar i qualificar aquest esperpent de la Setmana Santa en aquest estat que es diu Espanya i es qualifica d'espanyol, però no ho faré perquè no cal. La visió de quatre ministres del Govern del PP (Cospedal, Catalá, Méndez de Vigo i Zoido) cantant «Soy el novio de la muerte» em semblen tan contundent i definitòria com les banderes baixades a mig pal per tal de recordar la mort de Jesucrist, Lleida inclosa per tal que el Rosestil no perdi pistonada.

Penso que si jo fos catòlic o cristià em doldria molt veure aquesta colla de criminals embrutant un moment com el que suposo que és la Setmana Santa per a qui se la creu de veritat, que no sóc jo ni la majoria dels qui llueixen vesta o ciri aquests dies pels carrers d'aquest país. Penso que si jo cregués en aquest Déu o en qualsevol altre em faria fàstics bveure els legionaris fent el ximple en processons que suposadament són de recolliment i d'estar amb un mateix, almenys en el cas dels qui qui creuen que el mort i torturat aquell era fill de Déu. Penso que si jo cregués en la resurrecció dels morts em moriria de vergonya de veure com una celebració de la regeneració anual esdevé una exposició de caspa casposa i de militarisme exacerbat en places i carrers.

I tot i no ser cristià, tot i no creure en cap Déu i tot i no creure en la resurrecció dels morts em fot i molt que un estat com aquest que ens té ocupats esdevingui una fastigosa mostra dels elements més patètics del domini de l'Església sobre la vida pública d'una societat, fins al punt de no poder distingir massa entre militars, capellans, polítics, creients i cristos crucificats. Fins al punt que alguns catòlics ultres demanin respecte quan algú, com jo, posa en dubte que això que fan sigui mínimament entenimentat. Com si les persones que no tenim Déu ni ganes no tinguéssim drets o no meresquéssim respecte, almenys tant com els que adoren trossos de fusta pintats o els que no adoren imatges sinó paraules de llibres que en molts casos no tenen ni tan sols dret a interpretar literàriament.

Cap «tradició» pot justificar aquesta no separació clara i rotunda del món religiós del món civil, i aquí cal diferenciar entre la religiositat de les persones i l'intent de domini religiós de l'Església damunt la resta del món. Cap «antiga història», per molt arrelada que estigui, pot convertir els contes per a infants desvetllats que són els evangelis en obligació ni la seva representació iconogràfica en ama de l'espai de tothom. Cap fe particular podem permetre que esdevingui «pública» o col·lectiva i alhora rebi privilegis absoluts i sigui pagada amb diners de totes i tots. Cap superstició d'adults podem deixar que esdevingui dogma escolar ni que formi part de currículums escolars. Cap mentida sobre suposats allunatges miraclers podem permetre que es converteixi en doctrina de fe, ni a casa nostra ni enlloc. I cap privilegiat podem deixar que ens demani consideració quan és incapaç de reconèixer les privilegis amb què viu i té.

En tot cas, que cregui qui vulgui però que ningú emprenyi massa i molt menys ens obligui, a la resta, a aguantar públicament els seus vicis o fins i tot a pagar-los-hi.

I no, no sóc «novio de la muerte» ni crec que ho hagi de ser ningú. I sí, sóc ateu però no espero que ho sigui ningú... que no ho vulgui ser per voluntat pròpia i lliure determinació. Però tranquils que no posaré mai cap multa a qui es cagui en l'ateisme o passi pel mig d'una processó qualsevol de les que fem les que no creiem en ningú més que en les persones.
Un moment de l'assemblea d'aquest diumenge a l'Escorxador de Sant Joan de les Abadesses
Un moment de l'assemblea d'aquest diumenge a l'Escorxador de Sant Joan de les Abadesses | XES Ripollès
Carla Escarrà
Diumenge es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses la primera assemblea oberta de la XES Ripollès | La xarxa vol fer incidència en els grups polítics municipals perquè apostin per l'economia social i solidària i treballa altres accions concretes relacionades amb l'habitatge, la mobilitat o el model de comarca
Roba estesa en un carrer de ciutat
Roba estesa en un carrer de ciutat | Peter Heeling
Roser Iborra
«No només hi veig una estigmatització de la pobresa, en aquesta ordenança absurda, sinó també una incapacitat estètica. No m'estranyaria gens que, allò que es vol amagar a casa, s'anés a fotografiar durant unes vacances a països considerats més exòtics (i més pobres...)»
Acció de denúncia davant del Mobile World Congress paral·lela al Mobile Social Congress de l'any passat
Acció de denúncia davant del Mobile World Congress paral·lela al Mobile Social Congress de l'any passat | Setem Catalunya
Les jornades aporten reflexió i debat entorn a elements de la indústria tecnològica silenciats en el Mobile World Congress, amb el qual coincideix en dates a Barcelona | Entre altres informes se’n presentarà un de recent d’Electronics Watch sobre la creixent incidència de les codicions laborals en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina en els suicidis en aquell país