El Diacrític

Ginebra

«Rodoreda no era una feminista com ho va ser Roig o Marçal, però ens en va ensenyar tant, de feminisme, a cada obra, a cada personatge»

«L’Anna ens ha posat en primer pla que la tendresa i la lluita no són oposades, sinó que la simbiosi d’elles dues és una cosa meravellosa»

​A tu que la somies completa (carta oberta a l'Anna Gabriel)

| 27/02/2018 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, feminisme, CUP, La mort i la primavera, literatura, exili, Ginebra, Anna Gabriel, Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda | Pilar Aymerich
L’Anna és a l’exili i els grans i manipulats mitjans de comunicació li van criticar que marxés a un país capitalista, d’altres parlaven de la internacionalització del procés. Però per la caverna, el què era important era que l’Anna «es tornés una pija». Jo vaig pensar que s’està deixant créixer el serrell i que la llargada està en aquell punt tan malparit que te l’has de recollir d’alguna manera perquè és massa llarg per deixar-lo però un pel curt per jugar amb ell, i només queda una alternativa: posar-te clips de qualsevol manera perquè no et molesti. El serrell, quin poder que té, que fa sortir com mai el masclisme de la caverna. 

Podria entretenir-me amb això, però jo us vull parlar de coses boniques.

Fa cosa d’una mica més d’un mes i mig que vaig decidir començar La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, a propòsit d’una activitat complementària de la universitat. L’opinió general m’havia seduït, se n’ha parlat més perquè l’han reeditat i tot han estat meravelles. Quan va ser proposat a classe va haver-hi un advertiment: «és un llibre dur, s’ha de tenir estómac». Sense pensar-m’ho massa vaig escollir La mort i la primavera deixant a la recambra El vigilant del camp de sègol” del qual  en sóc defensora, militant i enamorada empedreïda. La mort i la primavera és una obra pòstuma, però el gran cos de l’obra es va escriure a Ginebra. Al cap de poc de prendre aquesta decisió que pot semblar intranscendent, tot i que per mi és força transcendent, començava el rumor que l’Anna era a Suïssa, que havia marxat per quedar-se a Ginebra. 

Quan vaig sentir Ginebra el meu cervell automàticament va establir una d’aquelles correspondències de Rimbaud, perquè Ginebra és Rodoreda, i per mi, no deixa de ser una dolça tristesa que l’Anna triés el mateix destí que Rodoreda. És romàntic i tot.

Rodoreda no era una feminista com ho va ser Roig o Marçal, però ens en va ensenyar tant, de feminisme, a cada obra, a cada personatge. Ella no n’era conscient de tot aquest llegat pseudofeminista, no era la seva intenció aquest empoderament feminista, però ella ho va fer. Ella volia escriure, i així ho va fer, malgrat tot, ens ha deixat unes novel·les que mai et deixaran indiferent, crec que és impossible que Rodoreda no et remogui el cap, el cor o l’ànima d’alguna manera. 

L’Anna ens ha posat en primer pla que la tendresa i la lluita no són oposades, sinó que la simbiosi d’elles dues és una cosa meravellosa. Es poden dir grans veritats amb el somriure als llavis i al puny alçat. Per això fa tant mal tenir-la lluny, perquè hem après d’ella sense ser conscients de fer-ho, segurament sense que ella fos conscient d’estar ensenyant. Igual que Rodoreda, ens ha remogut el cap, el cor o l’ànima d’alguna manera. 

Ens l’estimem tant, Rodoreda. Ens estimem tant, l’Anna. Les dues no deixen de ser DONES valentes que comparteixen el destí del seu exili: Ginebra. 
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari
01/01/1970
Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Roser Iborra
01/01/1970
«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins» | «L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta» | «Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»
Josep Valtònyc, dijous passat, a Gant (Bèlgica)
Josep Valtònyc, dijous passat, a Gant (Bèlgica)
Sara Blázquez | Neus Tur
01/01/1970
Valtònyc va fer públic aquest dijous que està exiliat a Bèlgica, quan la justícia belga el va deixar en llibertat provisional mentre espera l’euroordre que el podria fer tornar a l’Estat espanyol | A l’espera que la justícia internacional es pronunciï sobre el seu cas, diu que Bèlgica «és un bon lloc per començar de zero» | Josep Valtònyc explica la seva experiència en aquesta entrevista feta conjuntament per Setembre i Jornada.