El Diacrític

De la llengua

«Tenim una llengua amenaçada, en perill, compartint espai amb un dels idiomes més utilitzats arreu del món. El català també deu tenir drets»

«Canvis i calcs lingüístics amb una aparença de modernitat que enamora i una capacitat de penetració galopant, però que ajuden, també, a poc a poc, a la substitució d’una llengua per l’altra»

​La primera immersió lingüística i l’anarquisme

| 19/02/2018 a les 19:02h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, llengua, educació, immersió lingüística
Classe a l'escola La Mar Bella de Barcelona
Classe a l'escola La Mar Bella de Barcelona | Edu Bayer / eldiario.es
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Veig que hi ha ciutadanes i ciutadans de Catalunya que insisteixen molt en els seus drets com a castellanoparlants. Demanen, sobretot, que l’escola els els respecti. Com Rajoy i els seus ministres, volen desmuntar la immersió lingüística i, tal vegada, intentar que certes substitucions d’una llengua per l’altra vagin a un ritme més ràpid.

Aquestes persones que viuen a Catalunya i no estan disposades a estimar gaire una de les llengües pròpies del país (l’aranès-occità és l’altra) basen els seus arguments en els drets dels pares a fer que l’escola s’adapti a la seva situació. Aquí plantejo algunes preguntes. ¿Com és que no sentim la veu de persones que no siguin castellanoparlants? Al Principat hi ha molta gent amb una llengua materna que no té res a veure amb el castellà ni amb el català. ¿Que és per opinions polítiques («Cataluña es España» o semblants) que consideren que s’ha de replantejar, a les aules, la presència o la relació de poder entre les dues llengües oficials? 

Tenim una llengua amenaçada, en perill, compartint espai amb un dels idiomes més utilitzats arreu del món. El català també deu tenir drets. ¿No és un argument vàlid, vetllar per la supervivència i l’enfortiment d’una llengua que, si desapareix del marc geogràfic dels Països Catalans, desapareix del tot? 

Qualsevol idioma és una construcció de món. És un medi. ¿Les exigències d’unes quantes famílies i d’alguns partits polítics, sigui a propòsit de l’escola o d’algun altre vessant sociolingüístic, i l’esforç per mantenir i, si és possible, reforçar el nostre medi, el nostre món, la nostra atmosfera, es poden posar de debò en el mateix pla?

La llengua d’aquesta «sempre maltractada tribu», en paraules de Pere Casaldàliga, no passa per una bona temporada històrica. Polítiques desplegades a la Franja de Ponent, al País Valencià, a les Illes..., em fan creure que força governants d’aquí i allà no s’han fixat gaire en l’article 3.3 de la seva tan venerada Constitución Española: «La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». I ara, noves amenaces. Si vols caldo, dues tasses!

Però darrere les amenaces no hi ha només agents externs. Seria bo que obríssim els ulls als canvis constants de paraules genuïnes per altres de foranes. Canvis i calcs lingüístics amb una aparença de modernitat que enamora i una capacitat de penetració galopant, però que ajuden, també, a poc a poc, a la substitució d’una llengua per l’altra. ¿Quan, per deixadesa, la majoria de la població no pugui escapar del catanyol, hi podrem fer gaire res? Mira, potser llavors els pares que branden les seves espases contra la immersió lingüística es mostraran menys rebecs. 
Treballadors de Le Porc Gourmet i Càrnies en Lluita al concert que diversos grups van fer el 16 de juny passat a Santa Eugènia de Berga
Treballadors de Le Porc Gourmet i Càrnies en Lluita al concert que diversos grups van fer el 16 de juny passat a Santa Eugènia de Berga | Dolors Pena
Toni Iborra
01/01/1970
Toni Iborra, de Càrnies en Lluita, escriu aquest article a partir del rastreig de les informacions i comunicats sobre l'acord entre el Grupo Jorge i CCOO, amb una part pública però també, segons ell, una part oculta | «Estem davant del més barroer mercadeig secret de drets laborals, d’obligacions socials i de condicions administratives» | «El cas del Grupo Jorge va camí de convertir-se en una pàgina negra de la gestió del Departament de Treball, i en pedra angular del desprestigi d’un determinat estil de fer sindicalisme»
Imatge il·lustrativa
Jordi Martí Font
01/01/1970
«La gespa i la sorra que hi havien posat eren “de jardí”, amb l’agreujant que hi ha una empresa de manteniment que només mantindrà aquest espai com a un parterre, no com a una instal·lació esportiva» | «Avui que Àngel Ros ha emprès el camí de tancar la seva desastrosa vida política municipal fent d’ambaixador a Andorra, no hi hauria un lloquet també a San Marino o la Ciutat del Vaticà per al nostre mentider major?»
La bossa de regal que reben totes les persones que se subscriuen a Setembre
La bossa de regal que reben totes les persones que se subscriuen a Setembre
01/01/1970
Setembre recuperarà durant l'agost els principals articles, reportatges i entrevistes de l'últim any a través del seu compte de Twitter | Les persones que se subscriguin a Setembre durant l'estiu rebran una bossa de regal