El Diacrític

L'experiència

Amadeu Lleopart reflexiona sobre el valor i el sentit de l'experiència en la docència i l'educació, però també en la literatura

«L’experiència, sens dubte, és una magnífica oportunitat d’aprenentatge, però pot haver-hi molts anys de vol i poc profit»

«De què serveixen anys i panys de conreu de la literatura, sota la llum postissa dels focus que enfoquen però no il·luminen, sense aconseguir, malgrat les aparences, ni un sol vers amb la textura del foc?»

Constitucionalistes?

| 02/01/2018 a les 08:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, educació, escola, ensenyament, literatura
Imatge il·lustrativa
Syd Wachs/Unsplash
Quan algú em parla d’una mestra i em diu que té molta experiència en les tasques docents, acostumo a arrufar el nas. L’experiència, sens dubte, és una magnífica oportunitat d’aprenentatge, però pot haver-hi molts anys de vol i poc profit. L’important no és el temps –la quantitat de temps– de dedicació a l’ensenyament, sinó el que s’ha obtingut gràcies a l’experiència de què es disposa. Resulta evident que el que compta és si la mestra ha assolit cert coneixement. Em refereixo, és clar, a un coneixement provisional i modelable, de la naturalesa del fang, mai definitiu, que permeti avançar.

Quan algú em diu que tot el que sap del treball amb nenes i nens ho deu a l’experiència, també arrufo el nas. I em ve una pregunta als llavis: els llibres, els diaris, les xerrades i els cursos no serveixen, també, per aprendre? Ja que és evident que, en la construcció de coneixement, utilitzem materials molt diversos. Una recombinació magnífica de les observacions i reflexions pròpies amb les que, fins que les incorpores, pertanyen a altres agents, a altres actors. Per arribar a l’elaboració de l’únic discurs pedagògic possible: una mica discontinu i contradictori, sempre provisional, sempre modelable. Ho repeteixo: l’únic discurs pedagògic possible. Sigui embastat per investigadores, per mestres, per mares.

He fet referència a les persones que es dediquen a la docència –en un sentit ampli– i a l’educació (a casa, a les escoles, als instituts, als carrers, en els mitjans de comunicació...), perquè aquest món no em resulta pas aliè, al contrari! També podria parlar un xic dels escriptors. De què serveixen anys i panys de conreu de la literatura, sota la llum postissa dels focus que enfoquen però no il·luminen, sense aconseguir, malgrat les aparences, ni un sol vers amb la textura del foc?
Imatge il·lustrativa
Francesc Pardo
01/01/1970
«Mira aquest nen! – diuen les àvies del carrer. – Senyora, és una nena. – replica el pare. Clar. No porta arracades, porta roba de nen, té els cabells curts» | «Histèriques, exagerades, fantasioses, il·luses, toves, febles, plora-neres, xerradores, xafarderes,... i després, per més inri, la merda d’estereotips que han de seguir. Gua-pes, delicades, educades, ben vestides, depilades, amb bon gust, bones mares, bones esposes, radiants, cultes i sexualment actives i disposades»
D'esquerra a dreta, Alba Rojas, Àngels Santolària, Cristina Cruz i Mercè Rosich, a la presentació de la Mostra
D'esquerra a dreta, Alba Rojas, Àngels Santolària, Cristina Cruz i Mercè Rosich, a la presentació de la Mostra | Josep Comajoan
01/01/1970
La Mostra s’estendrà al llarg de tota una setmana, entre el 28 de maig i el 2 de juny i culminarà aquest dia traslladant l’activitat a un espai més ampli i lúdic a l’entorn de la Fàbrica dels Panyos | Espectacles de circ, una xocolatada de comerç just, un vermut amb Jo Jet i Maria Ribot, una desfilada de moda sostenible i un concert de Cesk Freixas completaran la mostra de parades i tallers del dissabte 2 de juny
Valtonyc al concert que va fer a la sala La Cabra de Vic durant les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió
Valtonyc al concert que va fer a la sala La Cabra de Vic durant les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió | Dolors Pena
Sara Blázquez
01/01/1970
«L’Estat espanyol serà, juntament amb Turquia, un dels dos únics països del món on hi haurà músics empresonats per les seves lletres» | «No ens enganyem, qui pot treure les preses i els presos de la presó no només és una investidura, és la lluita al carrer. I a les redaccions dels mitjans»