El Diacrític

​Una notícia d'El Periódico i una cançó que cantava Subirachs

«Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: -Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.»

«En sentir-ne tot això s'és avalotat la terra. Ja entraren a Barcelona mil persones forasteres amb el nom de segadors, perquè n'era temps de sega»

​La repressió com a marca de fàbrica

| 12/12/2017 a les 11:01h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Rafael Subirachs, repressió, Piolín, policies
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, durant una visita als policies allotjats al port de Barcelona
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, durant una visita als policies allotjats al port de Barcelona | Ministeri de l'Interior
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Periódico publicava, el passat dia de la Puríssima, una notícia sobre la colla que el passat 25 d'octubre va protagonitzar diversos incidents en un bar del Born. El grup en qüestió es veu que va dinar a la Barceloneta i es va anar a emborratxar al Born, tal com fan moltes altres colles de forasters que tomben per la Marca Barcelona.

En el bar on van fer escala hi van fer quatre o cinc rondes que constaven, cada una d'elles, de quatre Voll-damm, dues canyes i una cervesa sense alcohol, tot de les set de la tarda a les deu de la nit. Cada una de les rondes anava amanida amb entusiàstics i tradicionals crits de «Viva España!» i en un moment determinat qui encapçalava el grup de borratxos (quatre Voll-damm o quatre canyes segur que superen els límits de la no borratxera però si els és ofensiu puc dir-los «ebris») va recriminar als cambrers per tal que deixessin de parlar català estant com estaven a Espanya; en realitat, els cambrers parlaven italià però quan es barreja alcohol i poca cultura (si els és ofensiu, puc dir «poc trellat», que segur que no ho entenen i els sona millor) ja se sap què passa. Per cert, vull fer constar que en aquest article no he afirmat que els policies fora de servei esnifessin cocaïna, quelcom que ja va quedar clar en la denúncia contra Guillermo Martínez-Vela d'El Jueves.

A les deu de la nit, quan ja plegaven de la festa, un dels cambrers els va haver de sortir a buscar al carrer perquè marxaven sense haver pagat la darrera ronda. Es veu que feien un sinpa o potser no se'n van adonar, vés a saber. Dos dels clients del grup van tornar al bar, van pagar i van exigir una altra ronda, però el cambrer els va respondre que ja tancaven. Aleshores, qui sempre s'havia mostrat com el líder del grup va cridar, sempre segons El Periódico, que «¡En Barcelona soy la puta ley y se cierra el bar cuando lo diga yo!», va passar a l'altre costat de la barra i va agafar pel coll el cambrer que li havia demanat que paguessin.

El Periódico explica també que el líder de la colla era J. A. F. i allò que els unia, a banda de la ingesta d'alcohol d'aquell dia, era que tots eren policies nacionals destinats a l'operatiu que l'Estat va desplaçar a Catalunya per pegar-nos si gosàvem votar l'1 d'octubre (tot i que també puc dir que van venir «per mantenir la democràcia» i quedo com un senyor); tots ells provenien del creuer Rhapsody -i no eren creueristes-, el vaixell conegut popularment com a Piolín. De fet, els xicots ja havien cridat en veu alta uns quants cops que eren policies fora de servei, per si algú no ho sabia.

Davant l'agressió al cambrer (tot i que vés a saber si no era una salutació efusiva de comiat), els companys de J. A. F. van tornar a l'interior del bar, un va aixecar un tamboret sense arribar a llençar-lo i un altre va aixecar una ampolla que tampoc va arribar a trencar, així com si estiguessin de festa... La trifulca -o l'allargament de la celebració- va durar 15 minuts fins que van arribar uns Mossos d'Esquadra de servei a qui els Policies Nacionals fora de servei van insultar (ep, ho diu El Periódico) i a qui van explicar que el cambrer que els havia demanat que paguessin els havia robat un mòbil.

Tot això més o menys ja se sabia però potser la novetat que per mi és més interessant de la notícia és que J. A. F., el líder del grup, no era líder perquè fos el més simpàtic o enginyós sinó perquè era i és inspector en cap de la Policia Nacional i responsable de la cinquena UIP (Unidad de Intervención Policial); al seu càrrec hi tenia 250 antiavalots.

Ara, hi ha dues denúncies creuades que segurament guanyaran uns, tot i que això no ho diu el diari sinó jo, que tampoc afirmo qui seran els guanyadors perquè això dels delictes d'odi va molt barat i segur que totes i tots en llegir la notícia d'El Periódico ja sabeu la professió, o almenys les inicials, dels guanyadors. La continuació del que passarà també la coneixeu totes i tots si sabeu la versió d'Els Segadors que Rafael Subirachs va popularitzar als anys setanta del segle passat: «Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: -Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.»

És el que passa quan les forces d'ocupació s'avorreixen i per divertir-se acaben decidint posar-se a treballar de... cambrers italians. I ho dic així perquè ja sabeu que on som no n'hi ha de forces d'ocupació, igual que no hi ha presos polítics ni president a l'exili ni res que no siguin notícies d'El Periódico o altres... Tant de bo la vella cançó no deixi de sonar i, vist el que ja tenim i el que sense dubte vindrà, cantem aviat la continuació que diu que «En sentir-ne tot això s'és avalotat la terra, en sentir-ne tot això s'és avalotat la terra. Ja entraren a Barcelona mil persones forasteres amb el nom de segadors, perquè n'era temps de sega»... i fins a aquí puc escriure que la resta és profundament inconstitucional i fins i tot podria ser considerat com a delicte d'odi o d'algun altre tipus amb total seguretat. Amb total seguretat...
Acte de la campanya Llavor Republicana en suport als dos represaliats del Ripollès pel tall de carretera de l'AP7, aquest dijous a Ripoll
Acte de la campanya Llavor Republicana en suport als dos represaliats del Ripollès pel tall de carretera de l'AP7, aquest dijous a Ripoll | Ferran Domènech
Ferran Domènech
01/01/1970
Jordi Hostenc no s’ha presentat a la vista, mentre que Oriol Escarrà s’ha acollit al dret de no declarar, juntament amb la resta d’investigats | Els fets van tenir lloc el passat 27 de març i impliquen un total d’11 persones de les comarques gironines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La manifestació és aquest dissabte a les 6 i surt de la plaça de l'Estació de Vic; el concert, amb Txarango de cap de cartell, a les 9, a Santa Eugènia de Berga | La negociació entre Generalitat, Grupo Jorge i els sindicats CCOO i UGT, feta sense presència dels representants reals de la majoria de treballadors, hauria de permetre eradicar les falses cooperatives de Le Porc Gourmet
Persones refugiades rescatades per l'ONG SOS Mediterranée, que viatja a bord del vaixell Aquarius
Persones refugiades rescatades per l'ONG SOS Mediterranée, que viatja a bord del vaixell Aquarius | Karpov / SOS Mediterranée
Amadeu Lleopart
01/01/1970
«Es conversaria sobre els viatges més terribles de tots: els de la fugida i el desig de supervivència; els que sacsegen la consciència d’aquesta Europa tan poc acollidora» | «No, el Mediterrani no és, només, un espai d’estiueig i gaudi per al jovent ociós de pell clara»