En Moviment

Laia Altarriba i Sara Blázquez conversen sobre periodisme i revolució amb motiu dels 100 anys de la Revolució Russa

Les dues periodistes participen en un cicle de xerrades organitzades per l’editorial Tigre de Paper coincidint amb la publicació de ‘Sis mesos rojos a Rússia’ i ‘Els Soviets’

En els altres dos actes, que es faran del 21 al 23 de novembre a Barcelona, hi intervindran Maria Colera, Isabel Benítez, Joan Tafalla i Pep Muñoz

| 17/11/2017 a les 21:08h
Arxivat a: En moviment, Els soviets, Sis mesos rojos a Rússia, revolució russa, periodisme, revolució, Tigre de Paper, Sara Blázquez, Laia Altarriba, llibres
Les periodistes Laia Altarriba, directora del nou diari Jornada, i Sara Blázquez, redactora de Setembre, conversaran dimarts vinent, dia 22, sobre «Periodisme i revolució» en un acte organitzat per l’editorial Tigre de Paper a la llibreria Taifa del barri de Gràcia de Barcelona. L’acte és la primera de tres jornades de formació i debat organitzades per l’editorial amb motiu del centenari de la Revolució Russa i coincidint amb la publicació dels llibres Sis mesos rojos a Rússia i Els Soviets. La conversa entre Altarriba i Blázquez serà dimarts a 2/4 de 8 del vespre.
 
Les altres dues jornades es farà a la mateixa hora i lloc el dimecres 23 i el dijous 24. Dimecres l’acte, titulat «Revolució és nom de dona» comptarà amb la presència de Maria Colera, traductora i intèrpret, i d’Isabel Benítez, sindicalista. Finalment, dijous, sota el títol «Dels soviets al CDR», parlaran Joan Tafalla, historiador marxista, i Pep Muñoz, del Comitè de Defensa de la República (CDR).
 
Sis mesos rojos a Rússia recull les observacions i vivències de la periodista Louise Bryant a Petrograd i Moscou durant la Revolució d’octubre. Bryant va estar present en moments clau –des dels acalorats debats a l’Institut Smolny fins a la caiguda del Palau d’Hivern– i va entrevistar els seus protagonistes, també ciutadans anònims que van participar en els fets revolucionaris. Escrit amb un estil amè i accessible, el seu llibre complementa Els deu dies que trasbalsaren el món del seu company John Reed. La traducció de l’obra de Louise Bryant ha anat a càrrec d’Àngel Ferrero.
 
Els Soviets, d’Andreu Nin, acosta aquesta particular estructura organitzativa de la classe obrera rurssa. Els soviets van ser un factor clau per al triomf de la revolució a Rússia el 1917, però van néixer molt abans. En aquest assaig breu, Andreu Nin, un dels intel·lectuals marxistes catalans més rellevants del segle XX i qui va viure a Rússia, on va poder conèixer de primera mà l’essència i funcionament dels soviets elabora un document clau per conèixer-ne i entendre’n la història, les singularitats i l’evolució al llarg dels anys, des d’abans fins després de la revolució. Per aquesta edició s’han incorporat al llibre textos de Vladimir I. Lenin i d’Inessa Armand que, com a líders de la revolució, complementen el llibre de Nin aportant una visió pròpiament russa i des de l’ull de l’huracà.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»