En moviment

Cineclub Vic projecta 'La mano invisible', una paràbola sobre la precarietat laboral

La pel·lícula, feta de forma cooperativa i autogestionària, ha tingut també bona acollida en els circuits comercials

La projecció es fa aquest dimarts dia 14 a 2/4 de 10 del vespre en col·laboració amb la cooperativa Dies d'agost

| 13/11/2017 a les 11:24h
Arxivat a: En moviment, La mano invisible, drets laborals, precarietat laboral, Cineclub Vic, cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/11/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest dimarts es projecta al Cineclub Vic La mano invisible, una pel·lícula cooperativa i autogestionada que inentat buscar alternatives al model de producció tradicional i es presenta com una paràbola de la precarietat en el món laboral interpel·lant-nos sobre si podríem treballar d'una altra manera. Dirigida per David Macián, La mano invisible es va estrenar el 2016, i tot i partir d'àmbits alternatius, ha aconseguit presència en sales comercials movent-se al marge dels circuits de distribució habituals. La projecció es fa amb la col·laboració de la cooperativa Dies d'agost, editora de Setembre.

La pel·lícula se situa en una nau industrials, on onze persones són contractades per fer la seva feina davant del públic: un paleta, un carnisser, una costurera, una teleoperadora, un cambrer, un mosso de magatzem, un mecànic, un informàtic i una netejadora. No saben si es tracta d’un projecte artístic, un experiment sociològic o un espectacle de fira.

Prenent com a punt de partida la novel·la del mateix nom d’Isaac Rosa, La mano invisible esdevé una paràbola sobre la precarietat al món laboral. L’objectiu del director era «situar l’espectador en un punt intermedi entre els protagonistes i el públic que paga per veure’ls cada dia, obligant-lo a qüestionar tot allò que hem après sobre el món de la feina i que no posem mai en dubte». El guió de la pel·lícula és del mateix Macián i de Daniel Cortázar, i entre els intèrprets principals hi ha Marta Larralde, Marina Salas, Josean Bengoetxea, José Luis Torrijo i Edu Ferrés.

La mano invisible va guanyar el premi del públic i el premi del jurat jove del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el premi a la millor direcció del Festival de Cinema Islantilla, el premi a la millor òpera prima del Festival du Film Espagnol de Tolosa de Llenguadoc i una menció especial del jurat del FEST New Directors New Films Festival. 

La pel·lícula es projecta aquest dimarts, dia 14, a 2/4 de 10 del vespre, a l'Espai ETC de Vic. El preu de l'entrada és de 5 euros (gratuït per als socis de Cineclub i 4 euros per als del VicJove).
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers | © Drop Campers SCC
Núria Farrés
Una cooperativa de construcció i venda de minicaravanes artesanals de La Beguda Alta importa el model teardrop | Drop Campers utilitza el sistema americà de construcció: els materials principals de les minicaravanes són la fusta i l’alumini
Marisa Gliosca al Pati Manning durant el Mobile Social Congress 2019
Marisa Gliosca al Pati Manning durant el Mobile Social Congress 2019 | Núria Farrés
Núria Farrés
Marisa Gliosca és directora tècnica d'Andròmines, una associació que repara i reutilitza aparells electrònics i que té per objectiu fer arribar la tecnologia a les persones en risc d’exclusió social | «La tecnologia té raó de ser si està aplicada a la persona, mai al revés»
Visió general de la manifestació al seu pas per la rambla del Passeig
Visió general de la manifestació al seu pas per la rambla del Passeig | Núria Farrés
Unes 3.000 persones van participar a la manifestació del 8M a Vic, una de les més multitudinàries que ha viscut Osona en els últims anys | El manifest que es va llegir al final de la marxa reivindica la condició de vaga laboral, de consum, de cures i estudiantil i reivindicava la lluita antiracista i contra la violència masclista de la jornada