El Diacrític

... I diuen que plou

«Vam creure que la independència seria una eina i que després ja ho canviaríem tot: vam confiar en gent que no volia canviar res. I no només això: que han malversat energies i lluites, i això és molt greu»

«Érem vianants distrets, però ara som lluitadores còmplices. Ho saben i els fem por»

​Se’ns pixen a sobre i diuen que... eleccions autonòmiques

| 30/10/2017 a les 22:07h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Carles Puigdemont, referèndum, 155, autonomisme, processisme, independentisme, independència
La Colla Vella dels Xiquets de Valls preparant la pinya per aixecar un castell durant la Diada de Santa Úrsula
La Colla Vella dels Xiquets de Valls preparant la pinya per aixecar un castell durant la Diada de Santa Úrsula | Editores Lunberg / Flickr Palau Robert
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Subscric, gairebé mot per mot, l’article de Jordi Martí Font a Setembre del dia 30 d’aquest octubre inacabable: “Se’ns pixen a sobre i diuen que...eleccions autonòmiques”.  Tot i que jo sóc força més crèdula i vaig acabar brindant amb xampany a Barcelona el dia 10 d’octubre perquè, potser, ens en començàvem a sortir.

Però no. Si dies enrere el vestit nou de l’emperador el deixava amb les vergonyes a l’aire davant de tothom, ara són els de casa nostra (els de dalt) els qui no s’han acabat de creure que la independència anava de debò. I això no treu que hagin assumit riscos personals molt elevats.

Però no cal caure en el desànim, perquè la part més important d’un castell, d’un projecte de país o de vida, és a la base: és a baix. Fa molts dies, mesos i anys que fem pinya. Ens tenim les unes a les altres. I som moltes. Més de les que ells volen i diuen...

Vam creure que podíem fer la casa començant per la teulada, i no. Mira que ens ho deien...

Vam obviar que «primer independència i després justícia» era la trampa de sempre, perquè els camins es fan caminant i no s’hi val, a deixar gent pel camí.

Vam creure que la independència seria una eina i que després ja ho canviaríem tot: vam confiar en gent que no volia canviar res. I no només això: que han malversat energies i lluites, i això és molt greu.

Però hem sortit als carrers i hem perdut la por. Aquest és el guany, i potser no n’hi ha d’altre.

Qui ha defensat urnes amb el cos i l’ànima, literalment, també pot defensar una feina digna i un sostre per a tothom. 

No va de territori. La gent del SAT d’Andalusia estan més a prop  que les elits burgeses.

No va de fronteres, sinó de ponts.

No va, ni tan sols, d’estelades. Que ja m’estan bé, si ens ajuden a afirmar-nos, si les enarboren  també les treballadores de les càrnies en lluita i les treballadores dels hotels, per exemple.

Aquesta lluita per la independència ha destapat caretes i vergonyes. Aquest és un altre guany, també. La lògica implacable  dels diners i dels culs a les cadires contra la generositat de les qui no han dormit, no han reposat, no han calculat riscos personals i han conquerit els carrers.

Érem vianants distrets, però ara som lluitadores còmplices. Ho saben i els fem por. Ho serem.

Haurem d’estripar la carta als reis, això sí, i creure’ns que els reis eren els pares, i que els pares són humans i a vegades indignes i roïns.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018. | Pikara Magazine
Sara Blázquez
«Perquè sí, necessitem espais específics, compartim una lluita específica. Té a veure amb la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre, l’assetjament, el menyspreu.» | Sara Blázquez reflexiona sobre la necessitat de continuar treballant per reforçar una xarxa de periodistes amb perspectiva de gènere
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil | Arxiu Gaja
Ismael Dot
«Malgrat que l'àguila estigui tapada per la senyera, l'àguila hi és» | «La desigualtat i l'exclusió social existent a Manlleu són un caldo de cultiu molt perillós que pot donar novament ales al feixisme»
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar  el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic | Ferran Domènech
Roser Iborra
«I, què passa si ets desnonat? Amb sort, vas a parar a un alberg, on pots passar la nit, no el dia. Tant si plou com si neva. Llavors pots fer una ruta guiada de la pobresa: mirar on pots rentar la roba, on pots dinar, on pots portar el gos. I a buscar pis... i a esperar la nit» | «Entren en acció les màfies que espanyen pisos i en fan claus noves: si et veuen amb cara de prou desesperat, t’ofereixen un lloguer assequible, es fan passar per propietaris. Tu pagues i et penses que tot és legal, però en realitat estàs ocupant aquell pis»