En Moviment

'Box Girls', 'Frontera invisible' i '3 gramos de fe' són els tres curts guanyadors del Festival Protesta

L'organització calcula que 1.700 persones han passat aquest any pels actes del Protesta

'Bunkers' s'ha emportat la menció del Festival

El Festival Protesta de Vic tanca la cinquena edició amb una Festa de les Arts

| 29/10/2017 a les 12:06h
Arxivat a: En moviment, Festival Protesta, cinema
Organització, jurat i persones guardonades a la festa final del Protesta
Organització, jurat i persones guardonades a la festa final del Protesta
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Festival Protesta ha tancat aquest dissabte la seva cinquena edició amb una Festa de les Arts, que ha reunit a l'escenari artistes de diferents disciplines. En l'acte, que ha tingut lloc a l'Atlàntida de Vic, s'han entregat els premis de l'edició d'enguany. La final del festival començava amb la lectura d'un text de Jon Berger sobre desobediència i amb una cassolada en directe emulant les mostres espontànies que durant setmanes s'han viscut als balcons i finestres de tot Catalunya.

L'acte ha estat presentat per Galdric Plana, que ha introduït la temàtica d'aquesta edició amb una dissertació sobre art i crítica social i ha reivindicat l'art com a eina transformadora de la societat. A l'escenari de l'acte, s'hi ha pogut veure i escoltar dansa, música i poesia de la mà dels col·lectius Circlawndia i Poetitzant. L'actuació de la rapera Sombra Alor ha posat el punt de reivindicació musical damunt de l'escenari. Durant tot l'acte els il·lustradors Iris Serrano i Jordi Farrés han estat creant un relat a través de la pintura en una performance artística que ha acabat construint el cartell de l'edició d'aquest any del festival.
 

La iaia Paquita, protagonista de l'anunci del Protesta, amb la creació artística que es va fer durant la festa d'ahir


Un dels moments que més expectació ha generat ha estat l'aparició a l'escenari de la Paquita, l'àvia octogenària que protagonitza l'espot d'aquesta edició del festival. Amb un esprai a la mà ha pintat el dibuix construït amb capses de cartó en un gest de denúncia cap a la censura en el món de l’art, temàtica, entorn a la que s’han centrat algunes de les activitats paral·leles del festival.

Els films guanyadors

Els guanyadors de l'edició d'enguany s'han entregat a l'equador de l'acte final del festival. El premi al millor documental ha estat per Box Girls, de Jaime Murciego, ambientada a Kariobangi, Kenya, i que explica com l’escola Boxgirls Kenya intenta donar eines a les noies per millorar la seva situació en un entorn de pobresa, crim, drogues, violacions i altres abusos.
 
En la categoria de documental de ficció, el guanyador ha estat 3 gramos de fe de José A. Campos, que fa una dura crítica als desnonaments a través de la història de la Maria, que al veure's entre l'espasa i la paret pren una decisió insòlita per salvar casa seva.
 
El documental més valorat pel públic ha estat Frontera invisible, de Nicolás Richat. El testimoni de comunitats colombianes que veuen com la febre de l'oli de palma arrasa hàbitats naturals i els expulsa de la seva terra que acaba concentrada en mans de grans corporacions, tot en nom de la producció de combustible verd.

El festival també ha fet una menció al curtmetratge Bunkers, d'Anne-Claire Adet, una història sofocant de com els sol·licitants d'asil polític a Ginebra s'allotgen en bunkers sota terra a l'espera d'una resolució.
 
Els membres del jurat de l’edició d’enguany han estat Olga Capdevila, il·lustradora; Valentí Oliveras, director de programació del Clam, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya; David Fontseca, realitzador de documentals i de programes de televisió; Júlia Barceló, actriu; Adrià Bas, periodista i guionista del programa 'Preguntes freqüents' de TV3 i Najat El Hachmi, escriptora i mediadora cultural. Tots ells han sortit a l’escenari del Protesta a fer un speech corner, amb discursos que han girat entorn a l’art com a forma de protesta.
 

La rapera Sombra Alor durant la seva actuació a la festa del Protesta


L'art i la cultura com a refugi
 
L’acte final ha posat de manifest la vocació que té el Festival Protesta com a creador d’espais per generar pensament crític. En cinc anys el festival s’ha consolidat i ha crescut -en públic i en projeccions-, mantenint l’aposta cap al cinema com a eina de transformació social i reivindicant la descentralització i l’accés universal a la cultura.
 
En un moment en què sales de cinema i de teatre de tot Catalunya estan notant una davallada important en quantitat de públic, el Festival Protesta ha aconseguit mantenir una constant de públic en l’edició més ambiciosa d'aquest festival de cinema de crítica social. En total 11 llargmetratges, entre els quals tres estrenes a Catalunya, s'han projectat al llarg de la setmana. Els films que van generar més expectació van ser Waste Land i Saving Banksy, que van posar damunt la taula els límits de l'art.
 
Durant nou dies els espais Protesta s’han omplert de persones que buscaven espais de reflexió i la transformació social. En el moment polític actual, els organitzadors consideren que el festival s’ha erigit com a un espai refugi.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018. | Pikara Magazine
Sara Blázquez
«Perquè sí, necessitem espais específics, compartim una lluita específica. Té a veure amb la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre, l’assetjament, el menyspreu.» | Sara Blázquez reflexiona sobre la necessitat de continuar treballant per reforçar una xarxa de periodistes amb perspectiva de gènere
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil | Arxiu Gaja
Ismael Dot
«Malgrat que l'àguila estigui tapada per la senyera, l'àguila hi és» | «La desigualtat i l'exclusió social existent a Manlleu són un caldo de cultiu molt perillós que pot donar novament ales al feixisme»
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar  el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic | Ferran Domènech
Roser Iborra
«I, què passa si ets desnonat? Amb sort, vas a parar a un alberg, on pots passar la nit, no el dia. Tant si plou com si neva. Llavors pots fer una ruta guiada de la pobresa: mirar on pots rentar la roba, on pots dinar, on pots portar el gos. I a buscar pis... i a esperar la nit» | «Entren en acció les màfies que espanyen pisos i en fan claus noves: si et veuen amb cara de prou desesperat, t’ofereixen un lloguer assequible, es fan passar per propietaris. Tu pagues i et penses que tot és legal, però en realitat estàs ocupant aquell pis»