El Diacrític

El vestit vell de l'emperador

«L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell»

«Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran»

​Set hores de tall de carretera a la confluència de la C-17 i l’Eix a Gurb

| 04/10/2017 a les 23:16h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Felip VI, independentisme, independència, referèndum, 1-O, desobediència
Felip VI durant un acte del Dia de les Forces Armades | Casa Real
Hi ha contes que no moren mai, perquè la filosofia que se’n desprèn té un abast universal: el Cigronet que escampa engrunes (que es mengen els ocells) per trobar el camí de casa, per exemple, sempre m’ha semblat extraordinàriament suggeridor.

També hi ha mites que semblen contes, que potser ho eren: Ícar amb ales de cera, camí del sol; Dèdal enmig del laberint; Antígona desobeint les lleis i enterrant el germà.

Seria molt interessant, em sembla, fer-ne un estudi per tal de veure de quina manera s’expliquen arreu del món, perquè hi ha moltes similituds en diferents cultures i allò que ens sembla només nostre, els contes a la vora del foc, de fet parlen sovint de focs i de vetlles d’arreu del món.

En començar a escoltar el rei, el dia 3 d’aquest octubre que durarà anys, em va venir un conte el cap: El vestit nou de l’emperador. Suposo que ja el sabeu: l’emperador és tan presumit que es fa fer un vestit extraordinari que només veuen els savis, li diuen. En mirar-se al mirall, es veu nu, però no gosa admetre-ho, per no semblar ruc. D’aquesta manera, acaba passejant-se a pèl pel reialme, i ningú no gosa dir res, fins que una nena l’assenyala:

- L’emperador va despullat!

Em sembla que actualment els reis, pel sol fet de ser-ho, pel sol fet de creure’s per damunt del bé i del mal, van tots despullats. Però el petit emperador fatxenda que se’ns va ficar a casa per declarar-nos la guerra des del televisor va ser emmudit immediatament per una cassolada impressionant. Vam ser moltes les qui vam dir, a cops de cassola:

- L’emperador va despullat!

I això és tant com dir: el petit emperador fatxenda està comprat, diu el que no és, el que li dicten els llepaculs de torn, els qui s’omplen i li omplen les bosses amb els diners robats a la gent. L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell.

En aquest camí atzarós cap a la independència, els ocellots de rapinya es van menjant les engrunes que hem escampat per tornar a casa, amb una fam voraç. Però sempre en tornarem a escampar. Sempre en quedaran.

En aquest camí costerut cap a una república justa, només ens tenim a nosaltres, pel que es veu. Però això és molt. Això és tot.

Després de la repressió terrible del dia 1, que alguns no van veure, em va semblar especialment suggeridora la imatge dels dos amics que van anar a manifestar-se vestits amb banderes diferents: l’espanyola i l’estelada. És una imatge amb més força que cap bandera cremada, em sembla! I encara tindrem més força el dia que no ens en caldrà cap, de bandera...

No anem despullats i despullades pel món. Anem-hi abrigades amb l’alegria de ser companyes, companys. Abrigats amb les abraçades contra el fred de l’odi. Que només els petons ens tanquin la boca! Que els carrers siguin per sempre nostres!

Perquè sortirem del laberint. Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran.

Cap a un món millor, que haurem de bastir pedra sobre pedra, maó a maó, engruna amb engruna.
Imatge de l'edició de l'any passat de la FESC
01/01/1970
Sota el lema «Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat» la FESC mostrarà el ric teixit de l'economia social i solidària catalana a l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu | Dies d'agost hi serà present amb una oferta de subscripció a Setembre vàlida els dies de la fira
Protesta per la detenció de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al jutjat de Vic | Josep Comajoan
Jordi Moreno
01/01/1970
«També és l’estat que es va inventar una falsa organització terrorista anarquista per atacar centres socials i empresonar activistes a l’Operació Pandora, acabant per absoldre’ls» | «Coneixem prou l’estat com per entendre que mentre nosaltres pensem en alentir els tempos, donar espai al debat o deixar refredar els ànims el seu aparell apostarà per normalitzar la repressió i perpetuar el conflicte»
Concentració per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al vespre a Vic | Sara Blázquez
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l'Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d'Òmnium i l'ANC. S'afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms» | «Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú»