El Diacrític

El vestit vell de l'emperador

«L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell»

«Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran»

​Set hores de tall de carretera a la confluència de la C-17 i l’Eix a Gurb

| 04/10/2017 a les 23:16h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Felip VI, independentisme, independència, referèndum, 1-O, desobediència
Felip VI durant un acte del Dia de les Forces Armades | Casa Real
Hi ha contes que no moren mai, perquè la filosofia que se’n desprèn té un abast universal: el Cigronet que escampa engrunes (que es mengen els ocells) per trobar el camí de casa, per exemple, sempre m’ha semblat extraordinàriament suggeridor.

També hi ha mites que semblen contes, que potser ho eren: Ícar amb ales de cera, camí del sol; Dèdal enmig del laberint; Antígona desobeint les lleis i enterrant el germà.

Seria molt interessant, em sembla, fer-ne un estudi per tal de veure de quina manera s’expliquen arreu del món, perquè hi ha moltes similituds en diferents cultures i allò que ens sembla només nostre, els contes a la vora del foc, de fet parlen sovint de focs i de vetlles d’arreu del món.

En començar a escoltar el rei, el dia 3 d’aquest octubre que durarà anys, em va venir un conte el cap: El vestit nou de l’emperador. Suposo que ja el sabeu: l’emperador és tan presumit que es fa fer un vestit extraordinari que només veuen els savis, li diuen. En mirar-se al mirall, es veu nu, però no gosa admetre-ho, per no semblar ruc. D’aquesta manera, acaba passejant-se a pèl pel reialme, i ningú no gosa dir res, fins que una nena l’assenyala:

- L’emperador va despullat!

Em sembla que actualment els reis, pel sol fet de ser-ho, pel sol fet de creure’s per damunt del bé i del mal, van tots despullats. Però el petit emperador fatxenda que se’ns va ficar a casa per declarar-nos la guerra des del televisor va ser emmudit immediatament per una cassolada impressionant. Vam ser moltes les qui vam dir, a cops de cassola:

- L’emperador va despullat!

I això és tant com dir: el petit emperador fatxenda està comprat, diu el que no és, el que li dicten els llepaculs de torn, els qui s’omplen i li omplen les bosses amb els diners robats a la gent. L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell.

En aquest camí atzarós cap a la independència, els ocellots de rapinya es van menjant les engrunes que hem escampat per tornar a casa, amb una fam voraç. Però sempre en tornarem a escampar. Sempre en quedaran.

En aquest camí costerut cap a una república justa, només ens tenim a nosaltres, pel que es veu. Però això és molt. Això és tot.

Després de la repressió terrible del dia 1, que alguns no van veure, em va semblar especialment suggeridora la imatge dels dos amics que van anar a manifestar-se vestits amb banderes diferents: l’espanyola i l’estelada. És una imatge amb més força que cap bandera cremada, em sembla! I encara tindrem més força el dia que no ens en caldrà cap, de bandera...

No anem despullats i despullades pel món. Anem-hi abrigades amb l’alegria de ser companyes, companys. Abrigats amb les abraçades contra el fred de l’odi. Que només els petons ens tanquin la boca! Que els carrers siguin per sempre nostres!

Perquè sortirem del laberint. Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran.

Cap a un món millor, que haurem de bastir pedra sobre pedra, maó a maó, engruna amb engruna.
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»