El Diacrític

​Per a què serveix un rei? Per a res!

«Podria parlar de tot, perquè cal que tothom parli, però sense tele, ni diaris, ni ràdio, ni Internet que li amplifiquessin l'odi que vessen les seves paraules contra els que ell pensava que érem súbdits i ens ha descobert com a persones lliures»

«Que plegui i es posi a treballar, dropo més que dropo!, rei més que rei! I que ens deixi en pau!... a nosaltres i a la resta»

La plaça Major i el centre de Vic, desbordats per la concentració antirepressiva

| 04/10/2017 a les 17:40h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Felip VI, independència, independentisme, referèndum, 1-O, monarquia
El rei Felip VI durant el seu discurs
Sento les paraules del successor per línia directa de Felip V, rei d'infausta memòria que va cremar Xàtiva (amb la gent dins) i va arrasar Barcelona fins a deixar-ne només runes. Rei, també, a qui guerrillers com el prioratí Carrasclet es van enfrontar tota la seva vida i a qui mai no van considerar com a res més que un ocupant a qui calia fer fora. Parla Felipe VI per la tele i diu que està molt preocupat per la situació a Catalunya. En parla com el rei d'un estat colonitzador que és. Només Albiol i els que ell considera «Catalanes de bien» l'aplaudeixen i una hora després de començar el poble de Catalunya sencer el contesta... amb una cassolada de les que farien història si no fos que des de fa una setmana cada dia a les deu se sent arreu i cada dia més fort.
 
Sense cap mena de dubte, algú a qui ningú no ha triat (i si algú el va triar va ser Franco per línia successòria) no hauria de tenir dret a opinar sobre la democràcia amb el tractament que a les opinions d'aquest personatge donen els mitjans de comunicació de l'Estat que el té com a rei. Podria opinar arreu del que volgués: a casa, al forn de pa, a la feina, però casa seva l'hem pagada entre totes, a comprar no hi va mai i treballar no sap què vol dir. Tot i això, podria parlar de tot, perquè cal que tothom parli, però sense tele, ni diaris, ni ràdio, ni Internet que li amplifiquessin l'odi que vessen les seves paraules contra els que ell pensava que érem súbdits i ens ha descobert com a persones lliures.

No només opina amplificant el discurs d'odi del PP (o del PSOE o Ciutadans, que si fa no fot són el mateix) sinó que repeteix exactament el mateix que la dreta espanyolista autoritària i militarista de sempre ha convertit en mantra. És obvi que havia de ser així, però és clar també que mai més ningú en aquest tros de món tindrà en compte un fill de reina que l'únic que té d'interessant per dir és el dia que abdicarà i deixarà en pau els qui encara en són súbdits. Perquè és segur que, passada la proclamació de la república catalana, els pobles d'Espanya també esdevindran república o repúbliques.

Parla el rei i entenc perfectament com de miserable pot arribar a ressonar la paraula «democràcia» en boca de qui és el màxim cap de l'Estat que va intentar provocar el terror a Catalunya diumenge passat. Les goles de les 800 persones ferides per la seva policia tenen clar que allò no és «democràcia». «Unidad y permanecia de España» peti qui peti són paraules que li escauen molt més, a ell i al seu Estat. A nosaltres ja fa dies que no. Que plegui i es posi a treballar, dropo més que dropo!, rei més que rei! I que ens deixi en pau!... a nosaltres i a la resta.
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»