EL DIACRÍTIC

El Mercadona no és la solució: és el problema

Ismael Dot, regidor de la CUP Manlleu, explica el seu posicionament contrari al «Projecte Mercadona» a Manlleu

«La cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial»

​Mercadona contribuirà a la construcció d'una comissaria a Manlleu a canvi d'una requalificació

, Manlleu | 13/09/2017 a les 11:45h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, especulació urbanística, Mercadona, CUP, Manlleu
Els terrenys on es vol construir el Mercadona i la futura comissaria de Policia Local actualment són sòl agrícola no urbanitzable
Els terrenys on es vol construir el Mercadona i la futura comissaria de Policia Local actualment són sòl agrícola no urbanitzable | Ferran Domènech
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/09/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sota la premissa tendenciosa que afirma que «aquesta és una oportunitat que no podem deixar escapar», les darreres setmanes l'equip de govern de l'Ajuntament de Manlleu s'està escarrassant en airejar les presumibles bondats del que podríem anomenar El Projecte Mercadona; un projecte urbanístic que pretén trinxar 21.000m2 de sòl agrícola situat a la zona del Poquí per construir-hi un nou Mercadona. Com en els vells temps del boom immobiliari, l'oportunitat a la qual es refereix el govern encapçalat per Àlex Garrido, sorgeix del mecanisme especulatiu pel qual la cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial. En definitiva, estaríem davant d'un «pelotazo» urbanístic a escala manlleuenca.

L'argumentari utilitzat pel govern per tal de defensar aquest projecte es basa essencialment en tres idees que tractarem de disseccionar a continuació:

La primera d'elles, és que la requalificació dels terrenys del Poquí permetria la construcció d'una nova comissaria de la Policia Local a través de la cessió obligatòria del 10% dels terrenys requalificats que Mercadona hauria de fer a l'Ajuntament. Fins i tot quan l'equip de govern va fer pública la seva intenció de repescar El Projecte Mercadona -que va ser fallit l'estiu de 2016 com a conseqüència del rebuig social generat-, va intentar vendre la idea a través dels mitjans de comunicació que aquesta era una requalificació necessària per poder comptar amb la nova comissaria. Però si ens aturem, i fem una lectura reposada d'aquesta proposta, ens adonem que és un disbarat haver de requalificar -i posteriorment urbanitzar- més de 20.000m2 de sòl agrícola per obtenir la preuada comissaria. Des de la CUP Manlleu no pretenem posar en qüestió la urgència de comptar amb una nova ubicació destinada als agents municipals, ja que segurament la comissaria actual no és l'espai més adient. Però insistim; no és necessari trinxar dues hectàrees agrícoles, un terreny fèrtil que perdríem per sempre més. L'Ajuntament compta amb diversos espais municipals que actualment estan en desús, i de ben segur que podríem trobar alternatives.

El segon raonament emprat per l'equip de govern en defensa del canvi d'usos al Poquí, rau en que la urbanització del sector permetria iniciar la construcció de la ronda nord-oest -futura circumval·lació de la ciutat- a través dels mateixos mecanismes especulatius apuntats en la qüestió de la nova comissaria. En aquest cas, el problema del plantejament es troba en que aquesta nova carretera no està contemplada en el Pla d'Ordenació vigent -POUM de 1988-. Des de l'inici de la present legislatura, l'Ajuntament de Manlleu es troba immers en el procés de redacció i aprovació d'un nou POUM, que ni de lluny està tancat, i que ara per ara no compta amb els acords polítics necessaris per a que contempli la ronda nord-oest. En aquest sentit, és remarcable assenyalar que durant el procés participatiu del nou Pla d'Ordenació, la ciutadania va concloure que el nou POUM havia de protegir el sòl agrícola de Manlleu i prioritzar el petit comerç i de proximitat. Per tant, és evident que la construcció de la ronda nord-oest com a moneda de canvi a la política expansionista de Mercadona és una decisió irresponsable i unilateral del govern de l'Ajuntament, que de fer-se efectiva dinamitaria qualsevol entesa amb la CUP pel que fa a la redacció del nou POUM, i que aniria totalment en contra de la voluntat popular expressada al procés participatiu del nou POUM. Es oportú recordar que els Plans d'Ordenació Urbanística no són projectes de legislatura, sinó que tenen com a objectiu planificar el model de ciutat que volem per Manlleu a 20 anys vista, fet que requereix consens polític i sobretot, consens popular. És per això que volem convidar a ERC i als seus socis de govern a la reflexió, per tal de no condicionar un projecte d'aquesta magnitud per la construcció d'un centre comercial.

Per últim, el darrer argument digne d'anàlisi que l'equip de govern ha utilitzat en defensa d'aquesta operació especulativa, planteja la idea que el nou Mercadona donaria “vida” al barri de Gràcia. És a dir, construir una gran superfície comercial per tal de dinamitzar el comerç del barri, en constant degradació des de fa anys. Primerament, apuntar que sobta que un govern que s'alça dia rere dia en defensa del comerç de proximitat, aposti per les grans cadenes de distribució alimentària com a model comercial. En el que portem de legislatura, l'equip de govern ja ha aprovat la construcció d'un centre comercial a la zona de Can Brocato, i ara pretén donar llum verda a un nou Mercadona. Així és com es defensa el petit comerç? La CUP compartim les preocupacions dels veïns i les veïnes de Gràcia, que han vist com el petit comerç del barri ha anat desapareixent fins a ser pràcticament inexistent a dia d'avui. Però no creiem que la solució passi per construir un Mercadona en una zona que molts manlleuencs i manlleuenques ens estimem pel seu valor natural; la nostra posició passa per reactivar, facilitar i promocionar totes aquelles iniciatives de comerç de proximitat que de ben segur podrien sorgir al barri amb tan sols una empenteta, i que a més a més, l'omplirien de vida. Mentrestant, seria bo que ERC Manlleu es preguntés què ha passat a Gràcia en els darrers 15 anys -amb governs del seu color- per arribar a aquesta situació: un barri sense comerç, on la solució passa per una oportunitat que en realitat és un problema; perquè el Mercadona no és la solució, és el problema.  
Imatge de la campanya de misteri del Protesta 6.0
Imatge de la campanya de misteri del Protesta 6.0 | Partee
01/01/1970
El 'Protesta 6.0' vol reflexionar sobre com s'està transformant la societat i la seva capacitat crítica amb l'ús de les noves tecnologies, internet i les xarxes socials. | El cartell, un gran ull en diferents dispositius mòbils, és un homenatge a Metropolis, 1984, Blade Runner o les sèries més recents Black Mirroro el Conte de la Criada. | La nova edició del festival serà a Vic del 19 al 28 d'octubre, i farà tres sessions prèvies a Tona, Manresa i Barcelona.
Foto de grup de les persones assistents a l'assemblea constitutiva de la XAREC avui a Vic
Foto de grup de les persones assistents a l'assemblea constitutiva de la XAREC avui a Vic | Sara Blázquez
01/01/1970
L’assemblea constitutiva de la nova etapa de la XAREC s’ha fet aquest dilluns a Vic | S’hi han aprovat els estatuts i s’ha validat el pla de viabilitat, el segell de qualitat que ha de distingir els establiments de la XAREC i el catàleg de serveis als projectes que en formen part
Cuina del Menjador Ca la Rosa de Barcelona, un dels projectes impulsors de la nova etapa de la XAREC
Cuina del Menjador Ca la Rosa de Barcelona, un dels projectes impulsors de la nova etapa de la XAREC | Sara Blázquez
01/01/1970
L'antiga xarxa de restaurants cooperatius agrupa des d'aquesta tardor també projectes de turisme responsable | A l’assemblea s’hi aprovaran els estatuts i s’hi presentaran i validaran el pla de viabilitat, el segell de qualitat que distingirà els establiments de la XAREC i el catàleg de serveis als projectes associats