EL DIACRÍTIC

El Mercadona no és la solució: és el problema

Ismael Dot, regidor de la CUP Manlleu, explica el seu posicionament contrari al «Projecte Mercadona» a Manlleu

«La cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial»

​Mercadona contribuirà a la construcció d'una comissaria a Manlleu a canvi d'una requalificació

, Manlleu | 13/09/2017 a les 11:45h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, especulació urbanística, Mercadona, CUP, Manlleu
Els terrenys on es vol construir el Mercadona i la futura comissaria de Policia Local actualment són sòl agrícola no urbanitzable | Ferran Domènech
Sota la premissa tendenciosa que afirma que «aquesta és una oportunitat que no podem deixar escapar», les darreres setmanes l'equip de govern de l'Ajuntament de Manlleu s'està escarrassant en airejar les presumibles bondats del que podríem anomenar El Projecte Mercadona; un projecte urbanístic que pretén trinxar 21.000m2 de sòl agrícola situat a la zona del Poquí per construir-hi un nou Mercadona. Com en els vells temps del boom immobiliari, l'oportunitat a la qual es refereix el govern encapçalat per Àlex Garrido, sorgeix del mecanisme especulatiu pel qual la cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial. En definitiva, estaríem davant d'un «pelotazo» urbanístic a escala manlleuenca.

L'argumentari utilitzat pel govern per tal de defensar aquest projecte es basa essencialment en tres idees que tractarem de disseccionar a continuació:

La primera d'elles, és que la requalificació dels terrenys del Poquí permetria la construcció d'una nova comissaria de la Policia Local a través de la cessió obligatòria del 10% dels terrenys requalificats que Mercadona hauria de fer a l'Ajuntament. Fins i tot quan l'equip de govern va fer pública la seva intenció de repescar El Projecte Mercadona -que va ser fallit l'estiu de 2016 com a conseqüència del rebuig social generat-, va intentar vendre la idea a través dels mitjans de comunicació que aquesta era una requalificació necessària per poder comptar amb la nova comissaria. Però si ens aturem, i fem una lectura reposada d'aquesta proposta, ens adonem que és un disbarat haver de requalificar -i posteriorment urbanitzar- més de 20.000m2 de sòl agrícola per obtenir la preuada comissaria. Des de la CUP Manlleu no pretenem posar en qüestió la urgència de comptar amb una nova ubicació destinada als agents municipals, ja que segurament la comissaria actual no és l'espai més adient. Però insistim; no és necessari trinxar dues hectàrees agrícoles, un terreny fèrtil que perdríem per sempre més. L'Ajuntament compta amb diversos espais municipals que actualment estan en desús, i de ben segur que podríem trobar alternatives.

El segon raonament emprat per l'equip de govern en defensa del canvi d'usos al Poquí, rau en que la urbanització del sector permetria iniciar la construcció de la ronda nord-oest -futura circumval·lació de la ciutat- a través dels mateixos mecanismes especulatius apuntats en la qüestió de la nova comissaria. En aquest cas, el problema del plantejament es troba en que aquesta nova carretera no està contemplada en el Pla d'Ordenació vigent -POUM de 1988-. Des de l'inici de la present legislatura, l'Ajuntament de Manlleu es troba immers en el procés de redacció i aprovació d'un nou POUM, que ni de lluny està tancat, i que ara per ara no compta amb els acords polítics necessaris per a que contempli la ronda nord-oest. En aquest sentit, és remarcable assenyalar que durant el procés participatiu del nou Pla d'Ordenació, la ciutadania va concloure que el nou POUM havia de protegir el sòl agrícola de Manlleu i prioritzar el petit comerç i de proximitat. Per tant, és evident que la construcció de la ronda nord-oest com a moneda de canvi a la política expansionista de Mercadona és una decisió irresponsable i unilateral del govern de l'Ajuntament, que de fer-se efectiva dinamitaria qualsevol entesa amb la CUP pel que fa a la redacció del nou POUM, i que aniria totalment en contra de la voluntat popular expressada al procés participatiu del nou POUM. Es oportú recordar que els Plans d'Ordenació Urbanística no són projectes de legislatura, sinó que tenen com a objectiu planificar el model de ciutat que volem per Manlleu a 20 anys vista, fet que requereix consens polític i sobretot, consens popular. És per això que volem convidar a ERC i als seus socis de govern a la reflexió, per tal de no condicionar un projecte d'aquesta magnitud per la construcció d'un centre comercial.

Per últim, el darrer argument digne d'anàlisi que l'equip de govern ha utilitzat en defensa d'aquesta operació especulativa, planteja la idea que el nou Mercadona donaria “vida” al barri de Gràcia. És a dir, construir una gran superfície comercial per tal de dinamitzar el comerç del barri, en constant degradació des de fa anys. Primerament, apuntar que sobta que un govern que s'alça dia rere dia en defensa del comerç de proximitat, aposti per les grans cadenes de distribució alimentària com a model comercial. En el que portem de legislatura, l'equip de govern ja ha aprovat la construcció d'un centre comercial a la zona de Can Brocato, i ara pretén donar llum verda a un nou Mercadona. Així és com es defensa el petit comerç? La CUP compartim les preocupacions dels veïns i les veïnes de Gràcia, que han vist com el petit comerç del barri ha anat desapareixent fins a ser pràcticament inexistent a dia d'avui. Però no creiem que la solució passi per construir un Mercadona en una zona que molts manlleuencs i manlleuenques ens estimem pel seu valor natural; la nostra posició passa per reactivar, facilitar i promocionar totes aquelles iniciatives de comerç de proximitat que de ben segur podrien sorgir al barri amb tan sols una empenteta, i que a més a més, l'omplirien de vida. Mentrestant, seria bo que ERC Manlleu es preguntés què ha passat a Gràcia en els darrers 15 anys -amb governs del seu color- per arribar a aquesta situació: un barri sense comerç, on la solució passa per una oportunitat que en realitat és un problema; perquè el Mercadona no és la solució, és el problema.  
Concentració en defensa del referèndum i contra la repressió de l'Estat, dimecres al migdia a Vic | Josep Comajoan
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Durant aquesta setmana, d'una banda hi continuarà havent l'Estat i la seva determinació de no deixar que res canviï i de l'altra una majoria social que ha perdut la por i surt al carrer sense demanar permís» | «Ser-hi, anar-hi, posar-hi el cos, desobeir si cal però no caure en les provocacions de qui ens vol violents per agredir-nos»
Concentració contra la represssió a les llibertats, el dia 20 passat a Vic | Josep Comajoan
Marco S. Noferini
01/01/1970
«Si ens unim tots els catalans per crear un estat independent, i una vegada aconseguida la total emancipació de l'estat espanyol hi hagués el compromís de totes o de la majoria de les forces polítiques catalanes de sotmetre a referèndum entre els catalans l'opció de la creació d'una possible confederació d'estats independents, en la qual Catalunya negociaria amb Espanya sense lligams i al mateix nivell com a estat, el volum de suports al procés i els vots del Sí serien majoria»
Montse Castañé, a la dreta, en un acte de campanya d'Arran a Barcelona
Montse Castañé
01/01/1970
«La lluita social ha de formar part indissoluble de la lluita per un país més lliure» | «En aquesta lluita per la independència, gran part de la gent nouvinguda no podrà votar. Això ha de canviar. A més de tenir un treball digne i segur han de ser també ciutadans i ciutadanes de ple dret!»