Judicial

​Condemnen Josep Anglada a dos anys de presó i d’inhabilitació per les amenaces a Twitter contra un menor d’edat

El polític xenòfob va escriure diversos tuits amenaçadors i atemoridors el desembre de 2013 contra un militant d’Arran tot i haver-lo advertit per telèfon i whatsapp que era menor d’edat

Anglada ara pot presentar recurs davant l’Audiència de Barcelona però si no es canviés el sentit de la sentència el 2019 no podria presentar-se a les pròximes eleccions municipals

​Josep Anglada, a judici acusat d'amenaçar i coaccionar un menor per Twitter

, Vic | 03/08/2017 a les 18:35h
Arxivat a: Setembre crític, Arran, judicis, extrema dreta, antifeixisme, feixisme, Josep Anglada
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol a Vic
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol a Vic | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/08/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Jutjat Penal de Manresa ha condemnat Josep Anglada, regidor de Plataforma Vigatana a l’Ajuntament de Vic, a dos anys de presó i d’inhabilitació, per les amenaces que va fer a través de Twitter a un menor d’edat el desembre de 2013. De fet, se’l condemna per un doble delicte contra la integritat moral i d’amenaces. També a pagar les costes del procediment judicial i a indemnitzar el menor amb 3.000 euros pels danys morals que va patir. Ara Anglada, que el 2013 quan va escriure les piulades encara era president de Plataforma per Catalunya (PxC), pot presentar recurs davant l’Audiència de Barcelona.

La sentència dona com a provats tots els extrems de la denúncia presentada pel menor i la seva família després que entre l’1 de desembre i el 9 de desembre de 2013 el polític xenòfob escrivís diverses piulades amenaçadores contra Arnau Comajoan, militant d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista. Entre les piulades que la jutge ha considerat més amenaçadores n’hi ha algunes on Anglada posava en cita al Casal Tramuntana i algun dels seus membres més destacats, coneguts per fets violents pels quals ja havien estat denunciats i en alguns casos condemnats. Aquestes cites, segons dona per provat la sentència, van atemorir el menor, que aleshores tenia 16 anys.

En la sentència es recorda, tal com es va explicar al judici que es va fer l’11 de juliol a Vic, que Anglada va continuar amb les piulades amenaçadores i ofensives malgrat haver-li demanat el pare d’Arnau Comajoan, el periodista Josep Comajoan, que les retirés especialment per la seva condició de menor d’edat. La mateixa petició se li va fer al cap d’una setmana, després que la intensitat de les piulades d’Anglada hagués augmentat, a través de whatsapp, uns missatges que el mateix polític xenòfob va reconèixer al judici que eren seus. 

Entre altres coses, als whatsapp, li deia al pare del menor: «Ja pots estar content, els Comajoan sereu molt coneguts pels nazis i els feixistes», o al cap d’una estona: «Tranquil Comajoan, ara per festes començaré la campanya per Facebook, serà interessant. Tinc més de 12.000 seguidors. Salut» i «El gran @jcomajoan està nerviós. Mira noi, si vols pols no vagis a l’era», referint-se als articles crítics amb l’activitat política d’Anglada que el pare de la víctima havia escrit al diari El 9 Nou, on aleshores treballava.
 

El judici a Anglada. A l'esquerra de la imatge, els diputats de la CUP Mireia Vehí i Joan Garriga, que hi van anar a donar suport al denunciant, militant d'Arran Foto: Sara Blázquez


La sentència del Jutjat Penal de Manresa és dura amb el comportament d’Anglada i el seguit de piulades amenaçadores que va fer durant aquella setmana, abans de reunir-se amb els Mossos d’Esquadra de Vic que li van recomanar que deixés d’escriure els tuits. La jutge tampoc dona credibilitat al fet que en el judici Anglada negués ser l’autor de tots els tuits, al·legant que ell no era l’únic que portava les seves xarxes socials. En tot cas, com es recorda a la sentència, ell que també hi tenia accés no va desautoritzar cap de les piulades objecte de denúncia.

Una sentència molt dura contra Anglada

La jutge també desvincula en tot moment les amenaces dels tuits d’Anglada del fet que Arnau Comajoan milités a Arran, circumstància que segons la sentència, no justifica en absolut les amenaces. En canvi sí que dona per bona part de la conversa telefònica que van mantenir Anglada i el pare del menor el vespre de l’1 de desembre de 2013, al cap de poc de les primeres piulades, quan Comajoan li va demanar que retirés els tuits. Anglada, al contrari, va proferir-li expressions com «Potser sí que haurem de crear unes joventuts identitàries a Vic i començar a escarmentar algú». En el judici també hi va declarar un agent dels Mossos que va certificar el caràcter violent d’alguns membres del Casal Tramuntana.

En la sentència se li aplica a Anglada l’agreujant de cometre el delicte per raons ideològiques. Així mateix, s’aplica a l’hora de dictar sentència, en la línia del que van sol·licitar la fiscalia i l’acusació particular, el delicte contra la integritat moral, en tant que es dona per provat que els tuits d’Anglada li van ocasionar a Arnau Comajoan «un temor i un patiment psíquic». La pena que se li aplica és de dos anys de presó i d’inhabilitació durant el mateix temps tenint en compte que la víctima era menor d’edat en el moment dels fets, i i atenent a les expressions proferides contra ell, «a la gravetat de les amenaces», a la publicitat que s’hi va donar per les xarxes socials, aleshores amb molts més seguidors que els que té Anglada en l’actualitat, a la publicació d’imatges del menor sense el seu consentiment i al fet que, entre altres coses, va donar publicitat a la ideologia, lloc de residència en un petit poble d’Osona i adreça del seu blog personal on escrivia vivències personals i que va haver d’acabar tancant. En canvi, la jutge no dona per provat que es donés el delicte de coaccions de què també s’acusava a Anglada. 

Si en fase de recurs es confirma el sentit de la sentència Anglada no es podria presentar a les eleccions de 2019

Especialment significatiu de la sentència és que a més dels dos anys de presó, que si no se li computen altres antecedents penals de moment no hauria de complir, també se’l condemni a dos anys d’inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu. És a dir que durant el temps de la condemna Anglada no es podria presentar a les eleccions. En cas que en la fase de recurs no es canviés el sentit de la sentència, Anglada no podria presentar-se a les pròximes eleccions municipals del juny de 2019. 

Arran ha manifestat en un comunicat la seva satisfacció pel fet que «que un feixista declarat com Josep Anglada es vegi obligat a enfrontar-se  a la seva pròpia medicina», i afegeix que «ontinuarem plantant cara al feixisme per tots els mitjans fins que aconseguim esborrar-lo dels Països Catalans”. També mostren la seva satisfacció pel fet que la base argumental de la defensa d'Anglada, «basada en la legitimitat de poder atacar gratuïtament joves per la seva participació política, queda anul·lada».

La sentència completa es pot llegir en aquest enllaç.

Article publicat conjuntament amb la Directa.
 
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC | Sara Blázquez
01/01/1970
La xarxa de restauració cooperativa nascuda el 2013 s’obre al sector del turisme responsable per visibilitzar i enrobustir un model més enllà del que precaritza el treball, la comunitat i el territori | S’organitza a partir d’una cooperativa de serveis als projectes associats que ja té molt avançat el disseny d’un segell de qualitat dels establiments que treballen en la línia del Manifest presentat aquest dimecres a Barcelona
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari
01/01/1970
Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Augustine, a l'esquerra de la imatge, amb dues persones més també treballadores de Le Porc Gourmet, el dia de la protesta davant del Consell Comarcal d'Osona
Roser Iborra
01/01/1970
«L’Augustine, que vam enterrar el dia 7 de juliol, era un refugiat de terra endins» | «L’Augustine havia estat acomiadat per no voler signar per una altra falsa cooperativa en contra dels seus interessos. Sense atur i sense recursos. Bandejat, arrossegat a la misèria perquè a les càrnies la dignitat no compta» | «Aquests dies, l’acord a Esfosa ens ha fet adonar que la lluita no és en va. Que també hi ha victòries»