En Moviment

​El Festival Protesta posa el focus en l’art reivindicatiu en la seva cinquena edició

L’edició d’aquest any tindrà lloc a Vic del 20 al 28 d’octubre de 2017

El festival ha rebut prop de 600 curtmetratges d’una cinquantena de països

, Vic | 10/07/2017 a les 10:32h
Arxivat a: En moviment, cinema, curtmetratges, art, Festival Protesta
Acte final del Protesta 2016, amb Lu Rois al piano durant el lliurament de premis
Acte final del Protesta 2016, amb Lu Rois al piano durant el lliurament de premis
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Del 20 al 28 d’octubre tindrà lloc a Vic la cinquena edició del Festival Protesta, festival internacional de cinema de crítica social. Com cada any, el plat fort del festival serà el concurs de curtmetratges. A l’edició d’aquest any s’han presentat 579 films provinents de 52 països com Argentina, Brasil, Bulgària, França, Iraq, Nova Zelanda, Mèxic, Sri Lanka, Tailàndia o Uzbekistan. Després del visionat de totes les obres, l’organització n’escollirà una desena que formaran part de la sel·lecció oficial. Com cada any, el festival comptarà amb la col·laboració de persones representants del món del cinema i de l’activisme, que otorgaran els premis al Millor Documental i a la Millor Ficció mentre que els espectadors assistents als diversos actes seran els encarregats d’otorgar el Premi del Públic.

El Festival Protesta pretén convertir-se en una plataforma de projecció del cinema de denúncia en l’àmbit internacional. És per això que aquesta edició amplia a una desena la quantitat de llargmetrates que es projectaran, majoritàriament, al Cinema Nou; un antic cinema que el festival va reobrir en l’edició passada. L’organització del festival vol donar així, la oportunitat als espectadors de veure pel·lícules que encara no s’han estrenat en sales comercials del país o que no han aconseguit distribució, per fer del Protesta un referent per a les persones interessades en aquest tipus de cinema que no té una presència rellevant en els circuits comercials habituals.

Un David de Miquel Àngel censurat al cartell

En la seva cinquena edició, el Festival Protesta continua mantenint viu l’esperit que el va fer néixer: la transformació de la societat a través del cinema. Aquest any, però, la organització ha volgut anar una mica més enllà i donar cabuda a altres expressions artístiques que, com el cinema, poden ser utilitzades com a altaveu de denúncia i eina de transformació social.

L’historiador Howard Zinn escrivia a l’assaig Artistes i ciutadania en temps de guerra que quan pensava en la relació entre els artistes i la societat li venia al cap la paraula ‘transcendent’. Així és el cartell que presenta el Festival Protesta en aquesta edició i seran, també, moltes de les seves activitats paral·leles, que tindran l’art com a eix temàtic.

El cartell de la cinquena edició del festival té com a element central el David de Miquel Àngel, escultura que va generar incomoditat i polèmica per la seva nuesa quan es va exposar per primera vegada l’any 1504. Al cartell, David apareix amb unes guixades censuradores. Es tracta d’un David que no pot expressar (té la boca tapada), ni denunciar (té els ulls tapats), ni provocar (té els genitals tapats). La representació del David de Miquel Àngel va ser un producte i una resposta als canvis socials, polítics i ideològics de la Florència del renaixement. Amb la imatge del cartell d’aquesta edició, des de l’organització del festival s’apel·la a transcendir amb l’art per avançar socialment.

El cartell és obra d’Ivette Matavacas, de les Masies de Voltregà, i és el resultat del concurs que des de la segona edició del festival es fa entre els alumnes del segon curs dels Ensenyaments Artístics Superiors de Disseny Gràfic de l’EASD (Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic), que ha estat coordinat per Imma Espona.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Productes alimentaris transformats en un supermercat
Productes alimentaris transformats en un supermercat | Fancycrave.com
Lina Costa
01/01/1970
Lina Costa debuta com a articulista defensant que «no ens podem limitar a creure que podem fer el capitalisme «més sostenible», quan la mateixa base d’aquest sistema és l’arrel dels problemes que la sostenibilitat vol combatre» | «La idea de societat sostenible en el seu conjunt implica canvis profunds en tots els nivells de l’organització social, així com també en els hàbits personals de tots els seus habitants»
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC
Guida Martín ensenyant una mostra del segell de qualitat de la XAREC | Sara Blázquez
01/01/1970
La xarxa de restauració cooperativa nascuda el 2013 s’obre al sector del turisme responsable per visibilitzar i enrobustir un model més enllà del que precaritza el treball, la comunitat i el territori | S’organitza a partir d’una cooperativa de serveis als projectes associats que ja té molt avançat el disseny d’un segell de qualitat dels establiments que treballen en la línia del Manifest presentat aquest dimecres a Barcelona
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari, en una concentració de Càrnies en Lluita
Mohammed Laghmari
01/01/1970
Article de Mohammed Laghmari, un dels vuitanta treballadors acomiadats a Le Porc Gourmet per no haver-se volgut canviar de falsa cooperativa | «Estic cansat de ser testimoni de com en ple segle XXI i en un país presumptament desenvolupat l’esclavisme, el masclisme i el racisme continuen sent molt presents en bona part dels escorxadors»