SETEMBRE CRÍTIC | La UVic i els impostos municipals

​El ple de Vic perdonarà 21.791 euros en taxes i impostos a la nova facultat privada de medicina de la UVic

L'equip de govern s'agafa amb la potestat que li concedeixen les ordenances fiscals que permeten bonificar fins a un 95% dels impostos en obres de caràcter «social»

L'oposició ja ha recordat que l'equip de govern havia assegurat que la nova facultat privada de medicina no representaria cap cost econòmic a l'Ajuntament

, Vic | 03/07/2017 a les 09:00h
Arxivat a: Setembre crític, impostos, política municipal, Vic, Riera Beaune, UVic, facultat de medicina, Ajuntament de Vic
Edifici de Can Baumann, ja amb informació de la nova facultat | Josep Comajoan
El ple de l’Ajuntament de Vic del 6 de juliol eximirà la Universitat de Vic de pagar 21.791 euros corresponents a les taxes i impostos per les obres que farà a l’antiga fàbrica de Can Baumann on ubicarà provisionalment la nova facultat privada de medicina. Des de l’oposició, i més concretament del grup de Capgirem Vic, ja s’ha posat el crit al cel, després que en reiterades ocasions des de l’equip de govern de l’Ajuntament s’hagués dit que la nova facultat privada no representaria cap cost econòmic per a les arques municipals. 

L’exempció es basa en un apartat de les ordenances fiscals que dóna potestat a l’Ajuntament –no l’obliga en absolut- a concedir una bonificació de fins el 95% de la taxa per a serveis urbanístics i l’impost de construccions, que han de pagar tots els veïns i empreses que volen fer obres. La bonificació de fins al 95  però, com diuen textualment les ordenances fiscals número 5 i 7 que regulen tant la taxa com l’impost en qüestió, limita l’exempció a «obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin». 

Una facultat privada amb una matricula d'entre 12.000 i 13.500 euros per curs

Setembre ha preguntat a l’Ajuntament en quin dels quatre supòsits s’emmarcarien aquestes obres, tenint en compte que es tracta d’una facultat, a diferència d’altres de la UVic, totalment privada. Antoni Serrat (PDeCAT), regidor d’Economia, ha respost que els motius són «socials», en tractar-se d’un «centre de formació». La nova facultat de medicina de la UVic començarà a impartir classes la pròxima tardor, amb una matrícula que oscil·larà entre els 12.000 i els 13.500 euros. Aquest últim factor, que n’impedirà l’accés als estudis de medicina a un gran nombre d’estudiants, ha estat fortament criticat pels dos grups principals de l’oposició, ERC i Capgirem Vic.

En concret, pel ple de dijous hi passaran dues bonificacions de taxes i impostos relacionades amb la nova facultat de medicina, i més concretament amb les obres que s’han de fer a l’antiga fàbrica de Can Baumann, a la carretera de Roda de Vic. Una la demana la Fundació Universitària Balmes (FUB), organisme que gestiona des dels seus inicis la Universitat de Vic. És per les obres d’enderroc de la tanca, i de pavimentació i urbanització de Can Baumann. Unes obres valorades en 111.927 euros. L’impost de construccions que li correspondria pagar és de 2.585 euros, que un cop aplicat el 95% de bonificació, pasarà a ser de 129,28 euros. Pel que fa a la taxa per serveis urbanístics, els tocaria pagar 1.496 euros, però un cop aplicat el 95% de bonificació, queda en 74,80 euros.
 

Firma del conveni urbanístic de Can Baumann entre Ajuntament, Fundació Universitària Balmes i la immobiliària Riera Beune Foto: Ajuntament de Vic


L’estalvi més important per a la nova facultat privada de medicina, però, serà en la taxa i l’impost de les obres per a les quals ha demanat la bonificació la Fundació d’Estudis Superiors de Ciències de la Salut (FESS). Es tracta d’una nova fundació participada per la Fundació Universitària Balmes, però també per la Fundació Universitària del Bages, que ha gestionat històricament els estudis de l’actual UVic-UCC ubicats a Manresa. De fet, si bé en els primers cursos es començarà a l’edifici de Can Baumann de Vic, la nova facultat privada de medicina també té previst impartir classes en un futur proper a Manresa. Josep Arimany és qui presideix la Fundació d'Estudis Superiors de Ciències de la Salut.

L’estalvi per a la FESS és substancial. Es tracta de les obres d’adequació d’espais de Can Baumann, antiga fàbrica pelletera del grup Colomer Munmany, per adaptar-los a l’ús acadèmic. Les obres tenen un cost de 741.525 euros, que els correspondria un pagament en impost de construccions de 17.129,19 euros, i que un cop aplicat el 95% de bonificació es quedarà en 856,46 euros, i una taxa per serveis urbanístics de 1.728 euros, que amb l’exempció, serà de 86,40 euros.

En total, entre les dues obres, el que havien de ser 22.938,19 euros en taxes i impostos es quedaran, si una sorpresa d'última hora al ple de dijous no ho impedeix, en 1.146,94. És a dir, una bonificació de 21.791,25 euros que deixarà d'ingressar l'Ajuntament tot i que legalment li podria correspondre cobrar-los, ja que l'aplicació o no de la bonificació és potestat del ple.

L'equip de govern apel·la al caràcter «social» de la nova facultat privada de medicina

Antoni Serrat també justifica l’exempció que se li aplicarà ara a la nova facultat privada en el fet que l’Ajuntament de Vic ja aplica el 95% de la bonificació d’aquestes taxes i impostos a altres centre de formació privats de la ciutat, com són les escoles concertades de primària i secundària, la mateixa Universitat de Vic o fins i tot els centres de salut privats de la ciutat. Serrat considera que el fet que les obres vagin destinades a un centre de formació com és una facultat universitària ja justifica, per sí sol, la finalitat «social» de l’obra i, per tant, la bonificació màxima que permeten les ordenances, que és d’un 95% del total de l’impost i la taxa, independentment del caràcter totalment privat de la nova facultat.

L’equip de govern va informar a l’oposició de la seva intenció d’aplicar el 95% de la bonificació de l’impost i la taxa corresponents per les obres de Can Baumann en la comissió informativa d’economia de la setmana passada. Ara el tema passarà pel ple i és més que segur que no hi hagi problemes perquè s’aprovi amb els vots del PDeCAT i PSC, que conformen l’equip de govern; VxT, que hi té un pacte d’estabilitat, i l’ultradretana Plataforma Vigatana, que fins ara ha votat a favor de tot allò relacionat amb la nova facultat privada de medicina. 
 

Informació sobre la nova facultat a les antigues naus de Can Baumann Foto: Josep Comajoan


Queda per veure el sentit del vot dels dos principals grups de l’oposició, ERC –que ha donat suport històricament a aquest tipus de bonificacions, però que en canvi es mostra molt crític amb el caràcter privat de la nova facultat de medicina- i Capgirem Vic –que la setmana passada ja va mostrar la seva oposició a la bonificació a través de les seves xarxes socials. En concret, el seu portaveu, Joan Coma Roura, va publicar una piulada on deia: «Se’ns pixen a la cara i diuen que plou». En una altra piulada Coma interpel·lava directament a l’alcaldessa, Anna Erra, i el regidor d’Universitats, Josep Arimany, sobre com explicaven la bonificació de 21.791 euros, quan sempre havien assegurat que la facultat privada de medicina no representaria cap cost econòmic per a l’Ajuntament.

Can Baumann és la seu provisional de la facultat, que ha d'anar definitivament a prop de l'Atlàntida

La nova facultat privada de medicina començarà les seves classes la tardor d’aquest any 2017. Ho farà en uns espais habilitats a l’antiga fàbrica de Can Baumann. L’ubicació definitiva, però, ha de ser en un nou edifici que s’ha de construir a la zona del Prat d’en Galliners, a tocar de l’Atlàntida. Per tirar endavant l’edifici definitiu, però, caldrà esperar que es desencalli el nou pla d’urbanisme de la ciutat, el POUM, actualment en procés de reelaboració després que la justícia tombés el que es va aprovar sota el mandat de l’anterior alcalde Josep Maria Vila d’Abadal. Mentre no es pugui tramitar la construcció del nou edifici al Prat d’en Galliners, la facultat privada de Medicina anirà a Can Baumann, on més endavant la UVic també té previst ubicar-hi un campus tecnològic. 

El ple de l’Ajuntament de Vic del 7 de desembre passat va aprovar, de forma consecutiva, la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana vigent des de 1981 referent als sectors del Prat d’en Galliners i de Can Baumann, i el conveni urbanístic del sector de Can Baumann. Ho van fer amb els vots de PDeCAT, PSC, VxT i la ultradretana Plataforma Vigatana. ERC i Capgirem Vic hi van votar en contra. Abans de fer-ho al ple, el 28 de novembre, nou dies abans, ja s’havia explicat el tema als mitjans de comunicació en una roda de premsa. La majoria de grups de l’oposició van assabentar-se’n per la premsa.

Un conveni entre l'Ajuntament, la UVic i una immobiliària de la germana de Sandro Rosell

De fet, dels tres acords que s’aprovaven, dos eren per adaptar la normativa urbanística dels dos sectors, però el tercer era el més novedós de tots, el conveni urbanístic del sector de Can Baumann que es va firmar aquell mateix dia 28 de novembre, davant els flaixos i les càmeres dels mitjans de comunicació. El conveni el van firmar a la sala de Consellers de l’Ajuntament l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; el director general de la Fundació Universitària Balmes, Joan Turró, i la consellera delegada de Riera Beaune SL, Laura Rosell, la immobiliària propietària de les naus de Can Baumann. Rosell és germana de l’expresident del Barça, Sandro Rosell. Dos germans més, Maria Rosell i Sergi Rosell, també formen part del consell d’administració de la immobiliària amb seu al carrer Duquessa d’Orleans, al barri de Sarrià de Barcelona. A la roda de premsa també hi va participar Josep Arimany que va informar, segons s’explica al comunicat de l’Ajuntament, que «les obres a Can Baumann s’iniciaran de forma immediata».

A través del conveni, Riera Beaune fa cessió de les naus de l’antiga Can Baumann a l’Ajuntament que, a la seva vegada, cedeix «gratuïtament» a la Fundació Universtiària Balmes el terreny i l’edifici principal de l’antiga fàbrica adobera. El mateix conveni determina en el seu punt setè que el fet d’haver fixat el sistema de reparcel·lació per cooperació a l’hora d’afrontar les noves orbres d’urbanització del sector, ha de facilitar a l’Ajuntament de Vic, «amb els mitjans econòmics i financers de què disposa actualment», promoure el desenvolupament urbanístic del sector i adquirir els terrenys i l’edifici principal de Can Baumann «per tal de cedir-lo a la Fundació».
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»