En moviment

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha assessorat una quarantena de projectes en els cinc primers mesos de funcionament

El 16 de juny es presentarà a Santa Maria d’Oló el Mapa de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central

L'Ateneu ha fet avui la presentació al Berguedà del seu projecte d'acompanyament a les persones, entitats o empreses interessades en crear una cooperativa

​A la Catalunya Central hi ha 191 cooperatives

, Berga | 05/06/2017 a les 20:47h
Arxivat a: En moviment, Berguedà, economia social i solidària, cooperativisme, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
Blanca Pellicer, amb Nil Saladich i Jordi Escudero, a la presentació d'avui a Berga | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dilluns al migdia s’ha presentat l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central a la comarca del Berguedà en una roda de premsa a la seu de la Cambra de Comerç. Ho han fet acompanyats de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, un dels organismes públics que formen part de la Taula Territorial de l’Ateneu. A la presentació precisament hi ha participat Jordi Escudero, tècnic especialista d’economia social i solidària de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, a més de Blanca Pellicer i Nil Saladich, membres de l’equip tècnic de l’Ateneu.

Pellicer i Saladich han fet un repàs dels cinc primers mesos de funcionament de l’Ateneu, en el transcurs dels quals s’ha donat assessorament a una quarantena de casos, des d’emprenedors interessats en la creació d’una cooperativa fins a treballadors d’empreses en risc de tancament que podrien quedar-se amb l’activitat o diversos prescriptors, siguin tècnics de promoció econòmica de l’administració local, siguin gestories o assessories laborals. L’Ateneu fa un balanç més que positiu d’aquests primers mesos d’activitat en la seva tasca de foment del cooperativisme i d’acompanyament de totes aquelles persones o empreses que estiguin pensant en adoptar aquesta fórmula empresarial.
 

Representants de l'Ateneu i de l'Agència de Desenvolupaent del Berguedà que han assistit aquest dilluns a la presentació a Berga Foto: Sara Blázquez


Jordi Escudero, per la seva part, ha posat en valor la col·laboració de les cooperatives que formen part de l’Ateneu Cooperatiu amb les administracions locals. En el seu cas, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la tasca de la qual ja s’està fent des duent a terme des de fa més temps i ara es veu reforça amb la presència de l’Ateneu al territori, en una col·laboració que ha definit com un «quid pro quo, ells aporten, nosaltres aportem». Al Berguedà, en concret, on actualment hi ha certificada l’existència de 22 cooperatives, es col·labora en l’assessorament i seguiment de diversos projectes, en una formació a l’Institut Guillem de Berguedà, en un nou projecte relacionat amb el cooperativisme agrari en la fira d’economia social i solidària que es farà a Berga a la tardor.

La presentació al Berguedà s’emmarca en el seguit d’accions de difusió de l’economia cooperativa que s’estan impulsant des de l’Ateneu. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana es col·laborava amb un espai propi a la Mostra d’Economia Social i Solidària de Manresa i a la Mostra d’Entitats de Calaf. Dijous, Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu, també acompanyarà representants de la Generalitat a Brussel·les per explicar el model dels ateneus cooperatius implantat des d’aquest any a Catalunya. La setmana vinent també es presentarà a Santa Maria d’Oló el Mapa de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central que s’ha elaborat des de l’Ateneu.
 

Nil Saladich, durant una intervenció a la roda de premsa de Berga Foto: Sara Blázquez


L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

L’Ateneu és un nou espai de trobada i coordinació que neix amb l’aposta d’impulsar l’economia social i solidària en aquest territori, i crear ocupació estable i de qualitat a partir de la creació de noves cooperatives. El de la Catalunya Central és un dels 10 ateneus cooperatius que s’han creat aquest any 2017 a Catalunya en el marc del programa Aracoop impulsats des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

L’Ateneu de la Catalunya Central el formen sis cooperatives: Gedi i Frescoop, del Bages; Sambucus i Dies d’agost, d’Osona; L’Arada, del Solsonès, i Set-C, amb seu a Barcelona però amb presència a la Catalunya Central. També hi figuren com a entitats col·laboradores Coop 57 i diverses administracions locals de les sis comarques de la Catalunya Central, que alhora formen part de la Taula Territorial de l’Ateneu.

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central té la seu a les dependències del Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM) de l’Ajuntament de Manresa, al Palau Firal. L’objectiu, però, és poder atendre les necessitats i demandes que arribin a l’Ateneu des de qualsevol punt del territori de les sis comarques de la Catalunya Central.
 

Jordi Escudero, a la roda de premsa d'aquest migdia a Berga Foto: Sara Blázquez


Els Ateneus Cooperatius

Els Ateneus Cooperatius neixen com un espai de trobada, coordinació, aprenentatge, cooperació i transformació social, i com a projectes estratègics per impulsar l’economia social i cooperativa a cada territori. La implicació i col·laboració de les administracions i el sector cooperatiu del territori serà clau en el funcionament dels ateneus per oferir els recursos i serveis necessaris per fer aflorar les potencialitats de l’economia social i cooperativa i crear ocupació estable i de qualitat.

Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros pel conjunt de Catalunya, la iniciativa ha consistit en la creació d’una xarxa de deu Ateneus Cooperatius, distribuïts arreu del país, que donaran servei, atenció i cobertura a persones, empreses, cooperatives i societats laborals interessades en convertir-se en cooperatives o fomentar l’economia social i solidària en el territori.

Els Ateneus també presten suport a aquelles empreses o entitats que tinguin capacitat per incentivar la creació d’empreses cooperatives i societats laborals, com ara entitats públiques, assessories, gestories, escoles de negoci, entitats formatives, empreses en transformació, associacions i fundacions.
 
 

Nil Saladich, a la roda de premsa d'avui a Berga Foto: Sara Blázquez

 

[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»