Teatre infantil i juvenil

​La Mostra d’Igualada: placetes assaltades per pallassos i carrers plens de trapezistes

La Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de l'Anoia es consolida amb una alta assistència de públic

Obres com '#1000LIKES' de Nus Teatre van cridar l'atenció sobre fenòmens com el 'ciberbullying' entre joves i adolescents

Ragazzo, la història que els amos del món mai escriuran per nosaltres, dissabte a Vic

, Igualada | 05/04/2017 a les 11:31h
Arxivat a: Setembre cultural, Igualada, ciberbullying, teatre, Anoia
Un moment de l'obra '#1000LIKES' de Nus Teatre
Un moment de l'obra '#1000LIKES' de Nus Teatre | Nus Teatre
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Mostra ja està consolidada. No se’n parli més: tant les jornades per a professionals com les actuacions per a escoles i públic en general van estar plenes i a vessar. Gent petita, adolescent, adulta i professional va mostrar molt d’interès en les més de 100 propostes escèniques presentades per una cinquantena de companyies, en els temes que es van tractar, en l’oferta programada a la mostra de teatre infantil i juvenil de l'Anoia. 

La mostra celebrada entre el 30 de març i el 2 d’abril ser un bon tast del que es cou als escenaris del país i fronteres enllà, del que es vol treballar amb les noves generacions. L'edició d'enguany ha vist com s'acreditaven 336 entitats –entre programadors, companyies no programades i expositors-, una xifra que representa un augment del 19,5% en relació amb l'any passat. D'aquestes entitats, 267 són de Catalunya, 51 de la resta de l'Estat i 19 són internacionals.

Les companyies van mostrar les seves millors gales a públic i programadors. Si alguna queixa hi ha hagut però, és que els programadors voltaven tots estressats d’un escenari a l’altre descobrint noves propostes, el que feia que alguns espectacles només es veiessin a mitges. Però tot sigui que en sobri i no que en falti. Enguany també han destacat les xerrades: per exemple, la taula rodona «De què els parlem?» que va tenir lloc a primera hora del divendres i on van sortir temes que sovint costa treballar: dol, guerres, por, assetjament, mort, Alzheimer, culte al cos... Temes complexos alhora que apassionants per tractar amb els petits i adolescents.
 

El públic d '#1000LIKES' podia interactuar amb una app que es van poder baixar durant l'espectacle Foto: Nus Teatre


I d’adolescents i assetjament, i més concret, de ciberbullying, anava l’obra de Nus Teatre #1000LIKES que van poder veure escolars i programadors el dijous al matí també: més enllà de la temàtica, la peça tenia la gràcia de conjugar teatre-fòrum amb una app que el públic usava mentre es reproduïa l’espectacle i que els permetia fer tries i continuar o aturar l’assetjament cibernètic que es reproduïa a l’escenari. Pedagògic sí, però divertit i adaptat al segle XXI també.

La part més seriosa d’aquests quatre dies la representa la Llotja professional: La Mostra d’Igualada va tornar a recuperar l’espai de les Encavallades del Museu de la Pell per ubicar un espai de trobada, d’intercanvi d’informació i d’establiment de contactes entre els professionals del sector de les arts escèniques per a tots els públics. Ja se sap, business is business encara que sigui de teatre. Estands a l'ús i intercanvis de cromos: tot i que els negocis es van fer més dinàmics amb les reunions ràpides, trobades de 10 minuts que la Mostra va organitzar entre agents del sector per intercanviar projectes i idees de negoci. Un speed-dating en tota regla molt encertat en aquests temps que vivim d’estrès i immediatesa.

Caldrà veure si el futur porta fruits d’aquestes trobades frugals. Rikki Arjuna, integrant de Xiula (que va actuar doblement: un dia per escoles i el diumenge com a festa final tancant la Mostra) així ho explica: «El tema més estratègic de trobada amb programadors és una mica loco: malgrat ser uns primerizos i no saber-ne, hem contactat amb gent i programadors ens ha fet propostes; aquest nivell de vendre i comprar és molt interessant. A més, sempre hem estat molt ben atesos per l’organització, durant els dos dies una o dues voluntàries que ens ho han facilitat tot. Ens hem sentit molt ben cuidats». 
 

La mostra va acollir més de 100 propostes escèniques presentades per una cinquantena de companyies Foto: Nus Teatre


I va arribar el cap de setmana i va ser una festa: gent per tot arreu. Als escenaris de la capital anoienca s’aplaudia teatre i música, i al carrer tot era xerinola i gresca: placetes assaltades per pallassos, carrers plens de trapezistes, i a la seu de l’Ajuntament... Carnaval! Petits, joves i grans s’han delectat amb tanta cultura i han participat molt efusivament en totes i cada una de les propostes. Una festa i tribut a la cultura de la que alguns programadors no se’n sabien ni avenir. 

Tot plegat, mereix un aplaudiment. I més quan coneixem els números (i recordem que divendres i dissabte va ploure!): aquesta 28a edició ha reunit més de 33.000 espectadors i ha omplert les butaques en un 80% en els espectacles pagats. Esperem que l’any que ve, amb la reducció de l’IVA, encara més. Molta merda!
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de l'acte organitzat dissabte a Manlleu pel Casal Boira Baixa | «No fa falta gaire res més: només la gent, transportant cossos o llegint, o escoltant, per dir que ja n’hi ha prou, que no volem formar part dels silencis còmplices que permeten el genocidi»