Teatre infantil i juvenil

​La Mostra d’Igualada: placetes assaltades per pallassos i carrers plens de trapezistes

La Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de l'Anoia es consolida amb una alta assistència de públic

Obres com '#1000LIKES' de Nus Teatre van cridar l'atenció sobre fenòmens com el 'ciberbullying' entre joves i adolescents

Ragazzo, la història que els amos del món mai escriuran per nosaltres, dissabte a Vic

, Igualada | 05/04/2017 a les 11:31h
Arxivat a: Setembre cultural, teatre, ciberbullying, Igualada, Anoia
Un moment de l'obra '#1000LIKES' de Nus Teatre | Nus Teatre
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Mostra ja està consolidada. No se’n parli més: tant les jornades per a professionals com les actuacions per a escoles i públic en general van estar plenes i a vessar. Gent petita, adolescent, adulta i professional va mostrar molt d’interès en les més de 100 propostes escèniques presentades per una cinquantena de companyies, en els temes que es van tractar, en l’oferta programada a la mostra de teatre infantil i juvenil de l'Anoia. 

La mostra celebrada entre el 30 de març i el 2 d’abril ser un bon tast del que es cou als escenaris del país i fronteres enllà, del que es vol treballar amb les noves generacions. L'edició d'enguany ha vist com s'acreditaven 336 entitats –entre programadors, companyies no programades i expositors-, una xifra que representa un augment del 19,5% en relació amb l'any passat. D'aquestes entitats, 267 són de Catalunya, 51 de la resta de l'Estat i 19 són internacionals.

Les companyies van mostrar les seves millors gales a públic i programadors. Si alguna queixa hi ha hagut però, és que els programadors voltaven tots estressats d’un escenari a l’altre descobrint noves propostes, el que feia que alguns espectacles només es veiessin a mitges. Però tot sigui que en sobri i no que en falti. Enguany també han destacat les xerrades: per exemple, la taula rodona «De què els parlem?» que va tenir lloc a primera hora del divendres i on van sortir temes que sovint costa treballar: dol, guerres, por, assetjament, mort, Alzheimer, culte al cos... Temes complexos alhora que apassionants per tractar amb els petits i adolescents.
 

El públic d '#1000LIKES' podia interactuar amb una app que es van poder baixar durant l'espectacle Foto: Nus Teatre


I d’adolescents i assetjament, i més concret, de ciberbullying, anava l’obra de Nus Teatre #1000LIKES que van poder veure escolars i programadors el dijous al matí també: més enllà de la temàtica, la peça tenia la gràcia de conjugar teatre-fòrum amb una app que el públic usava mentre es reproduïa l’espectacle i que els permetia fer tries i continuar o aturar l’assetjament cibernètic que es reproduïa a l’escenari. Pedagògic sí, però divertit i adaptat al segle XXI també.

La part més seriosa d’aquests quatre dies la representa la Llotja professional: La Mostra d’Igualada va tornar a recuperar l’espai de les Encavallades del Museu de la Pell per ubicar un espai de trobada, d’intercanvi d’informació i d’establiment de contactes entre els professionals del sector de les arts escèniques per a tots els públics. Ja se sap, business is business encara que sigui de teatre. Estands a l'ús i intercanvis de cromos: tot i que els negocis es van fer més dinàmics amb les reunions ràpides, trobades de 10 minuts que la Mostra va organitzar entre agents del sector per intercanviar projectes i idees de negoci. Un speed-dating en tota regla molt encertat en aquests temps que vivim d’estrès i immediatesa.

Caldrà veure si el futur porta fruits d’aquestes trobades frugals. Rikki Arjuna, integrant de Xiula (que va actuar doblement: un dia per escoles i el diumenge com a festa final tancant la Mostra) així ho explica: «El tema més estratègic de trobada amb programadors és una mica loco: malgrat ser uns primerizos i no saber-ne, hem contactat amb gent i programadors ens ha fet propostes; aquest nivell de vendre i comprar és molt interessant. A més, sempre hem estat molt ben atesos per l’organització, durant els dos dies una o dues voluntàries que ens ho han facilitat tot. Ens hem sentit molt ben cuidats». 
 

La mostra va acollir més de 100 propostes escèniques presentades per una cinquantena de companyies Foto: Nus Teatre


I va arribar el cap de setmana i va ser una festa: gent per tot arreu. Als escenaris de la capital anoienca s’aplaudia teatre i música, i al carrer tot era xerinola i gresca: placetes assaltades per pallassos, carrers plens de trapezistes, i a la seu de l’Ajuntament... Carnaval! Petits, joves i grans s’han delectat amb tanta cultura i han participat molt efusivament en totes i cada una de les propostes. Una festa i tribut a la cultura de la que alguns programadors no se’n sabien ni avenir. 

Tot plegat, mereix un aplaudiment. I més quan coneixem els números (i recordem que divendres i dissabte va ploure!): aquesta 28a edició ha reunit més de 33.000 espectadors i ha omplert les butaques en un 80% en els espectacles pagats. Esperem que l’any que ve, amb la reducció de l’IVA, encara més. Molta merda!
Francisco Castro, a Vic, el 7 de febrer passat | Sara Blázquez
Josep Comajoan
01/01/1970
L'escriptor i editor gallec Francisco Castro va presentar a Manlleu 'Em deia Simbad', traducció al català d'un novel·la pensada per explicar l'Alzheimer a infants i adolescents | «En línies generals els polítics són una gent desastrosa que està en Cultura com podien estar en Mitjons, si existís un ministeri d’això»
Anna Gabriel | Parlament
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Gràcies per no arronsar-te i mirar de cara, amb boca ampla i francès de l'Ille de France, el món que ens intenta fer callar i que ens vol reduir a la veu estrafeta dels qui demanen disculpes als amos dient que «jo no ho sabia», «tot era broma», «...un simulacre» o «van ser els voluntaris» | «Gràcies per ser crítica i autocrítica i no acceptar les lloances ni quan aquestes vénen del costat més proper»
Protesta de treballadors de Le Porc Gourmet després de la rua de cotxes reivindicativa de diumenge | Càrnies en Lluita
Montse Castañé
01/01/1970
«Fa dos anys, es va crear una Taula de càrnies amb els grans sindicats grocs i la patronal on discuteixen la jugada sense la presència d’altres sindicats petits i sense cap representant dels treballadors i treballadores afectats» | «La classe treballadora no ha de donar les gràcies a ningú pel fet de tenir feina; ben al contrari, són els treballadors i treballadores els qui generen els beneficis milionaris del sector carni»