Periodisme Crític

Periodisme d'investigació? Ah, que potser n'hi ha algun altre?

El periodisme és una cosa tan senzilla com buscar, trobar, verificar si allò que has trobat és tan real com sembla, i després saber-ho explicar

No busquem ni la neutralitat ni l'equidistància. El periodisme crític, per a nosaltres, requereix bàsicament de dos ingredients: rigor i honestedat

Periodisme de proximitat, però sense barreres

| 26/11/2016 a les 19:55h
Arxivat a: Setembre, periodisme crític, periodisme, periodisme d'investigació, Setembre
Una imatge de 'Front page woman', de 1935
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El titular fa referència a unes paraules que s’atribueixen a Ramon Barnils, un dels periodistes -no l’únic- que prenem com a referent a Setembre. No ens acaba d’agradar anar predicant als quatre vents que farem periodisme d’investigació. Perquè, al cap i a la fi, Barnils tenia raó, que potser n’hi ha cap altre que no sigui d’investigació? A nosaltres ens agrada dir que el periodisme és una cosa tan senzilla com buscar, trobar, verificar si allò que has trobat és tan real com sembla, i després saber-ho explicar. De les quatre fases, les tres primeres serien la investigació, i després quedaria la literatura.

Buscar, trobar i verificar -allò que alguns en diuen contrastar, una altra paraula desgastada de tant fer-la servir en va-, i fer-ho des d’un punt de vista crític, i també compromès, que no vol dir faltat de rigor ni molt menys pamfletari. Ens agrada el periodisme intencional, que deia Kapuscinski, i ni busquem l’objectivitat -impossible d’assolir- ni tampoc la neutralitat ni l’equidistància, que tants diuen que practiquen quan en realitat el que acaben fent és aguantar el mànec dels que tenen la paella pel mànec (i els diners per pagar-se els grans gabinets de comunicació). El periodisme crític, per a nosaltres, requereix bàsicament de dos ingredients: rigor i honestedat. I això ho tenim clar. 
Francisco Castro, a Vic, el 7 de febrer passat | Sara Blázquez
Josep Comajoan
01/01/1970
L'escriptor i editor gallec Francisco Castro va presentar a Manlleu 'Em deia Simbad', traducció al català d'un novel·la pensada per explicar l'Alzheimer a infants i adolescents | «En línies generals els polítics són una gent desastrosa que està en Cultura com podien estar en Mitjons, si existís un ministeri d’això»
Anna Gabriel | Parlament
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Gràcies per no arronsar-te i mirar de cara, amb boca ampla i francès de l'Ille de France, el món que ens intenta fer callar i que ens vol reduir a la veu estrafeta dels qui demanen disculpes als amos dient que «jo no ho sabia», «tot era broma», «...un simulacre» o «van ser els voluntaris» | «Gràcies per ser crítica i autocrítica i no acceptar les lloances ni quan aquestes vénen del costat més proper»
Protesta de treballadors de Le Porc Gourmet després de la rua de cotxes reivindicativa de diumenge | Càrnies en Lluita
Montse Castañé
01/01/1970
«Fa dos anys, es va crear una Taula de càrnies amb els grans sindicats grocs i la patronal on discuteixen la jugada sense la presència d’altres sindicats petits i sense cap representant dels treballadors i treballadores afectats» | «La classe treballadora no ha de donar les gràcies a ningú pel fet de tenir feina; ben al contrari, són els treballadors i treballadores els qui generen els beneficis milionaris del sector carni»