Periodisme

Tres de cada quatre notícies analitzades per un estudi del Grup Barnils fomenten el discurs d'odi cap a determinats col·lectius

L'Observatori del Discurs d'Odi als Mitjans detecta fins a vuit estratègies per fomentar el discurs d'odi en vuit mitjans digitals

L'estudi també cita casos de 'purple washing' en els quals es justifiquen missatges racistes camuflats sota aparents discursos feministes

Osona, entre les cinc comarques amb més denúncies per racisme i discriminació

, Barcelona | 23/03/2017 a les 11:05h
Arxivat a: Setembre crític, Observatori del Discurs d'Odi als Mitjans, Grup Barnils, islamofòbia, xenofòbia, discurs d'odi, periodisme, racisme
Ferran Casas, president del Grup Barnils, i Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, a la presentació de l'Observatori | Sara Blázquez
El 30 de gener passat, Mediterráneo Digital titulava així una notícia: «Un niño rumano de 10 años roba una màquina de limpieza y siembra el pánico en Getafe». En aquest cas, «siembra el pánico», com quedava clar a la primera línia de l’interior de la notícia, havia consistit en conduir l’escombradora municipal durant 100 metres i causar danys en alguns cotxes aparcats. El 12 de gener, Periodista Digital havia titulat: «Un perturbado se lía a tiros en un Mercadona y siembra el terror yihadista». A l’interior de la notícia, ja quedava clar que, segons la policia, ni la persona era musulmana ni havia disparat els trets amb cap motivació religiosa.

Aquestes són dues de les 308 notícies analitzades en un estudi de l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans, una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que va presentar-se dilluns a l’Espai Avinyó de l’Ajuntament de Barcelona, que dóna suport al projecte. L’anàlisi de 308 peces periodístiques publicades en vuit mitjans digitals entre el 9 de gener i el 9 de febrer passats permet concloure que els vuit portals contribueixen, en diferents graus, a fomentar el discurs d’odi cap a determinats col·lectius. En concret, als afectats pel racisme o xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i gitanofòbia, i la catalanofòbia. De fet, segons l’estudi, un 71% de les peces analitzades incorporen alguna estratègia que fomenta el discurs d’odi cap a algun d’aquests col·lectius, amb una especial predilecció per les persones musulmanes. 
 

Informació al Mediterráneo Digital. El nen només va conduir l'escombradora 100 metres


Els vuit mitjans en els quals s’ha basat aquest primer estudi de l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans són Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, Ok Diario i Periodista Digital. Tots vuit tenen una línia editorial de dretes, i alguns d’ells són altaveus de les posicions de l’extrema dreta. Tot i ser mitjans relativament marginals en relació a les dades de tràfic, alguns d’ells tenen un impacte a les xarxes socials gens menyspreable, com a mínim un parell de portals (La Gaceta i Ok Diario) tenen una influència que transcendeix l’òrbita dels grups més conservadors. A part, cadascun d’ells té un paper com a espai de generació d’opinió i, segons l’estudi, parteixen d’una màxima: del prejudici en fan notícia.

De fet, més enllà que alguns d’aquests mitjans es moguin a mig camí del pamflet ultra i cert friquisme, en tots ells hi coincideix una certa pretensió, en alguns més aconseguida que altres, d’aparentar un mitjà de comunicació convencional. Alguns, a més, obtenen ressò més enllà del seu espai a internet. És el cas, per exemple, d’Ok Diario, digital editat per l’empresa Dos Mil Palabras, presidida per Eduardo Inda Arriaga, que és també el director del diari. Inda és un habitual de diverses tertúlies televisives, entre les quals hi ha la del dissabte a la nit a La Sexta. En una notícia pròpia de gener de 2017, Ok Diario assegurava haver tancat l’any amb 9 milions d’usuaris únics. 

Pel que fa als dos mitjans que publicaven les notícies sobre el nen romanès que «sembrava el pànic» amb l’escombradora municipal de Getafe, o del «pertorbat» que va «sembrar el terror» en un Mercadona d’Orense, tots dos tenen també currículum. El director de Mediterráneo Digital, el mitjà que va publicar la notícia del nen romanès sembrant el pànic amb l’escombradora, està dirigit per Edgar Sánchez Agulló, que havia estat l’home fort de Plataforma per Catalunya a Benicarló en l’època que Josep Anglada presidia el partit. Sánchez Agulló és també administrador únic de l’empresa que edita el digital, una empresa amb seu social a Parets del Vallès.
 

Informació a Periodista Digital. La policia va desmentir que l'home fos musulmà


Periodista Digital, per la seva part, el mitjà que publicava la notícia sobre l’home que va sembrar el terror al Mercadona d’Orense, està dirigit per Alfonso Rojo López, un altre habitual de les tertúlies de les teles espanyoles. En una d’elles, precisament la de La Sexta Noche, el 2014, va aixecar polseguera quan va referir-se a l’aleshores portaveu de la PAH, Ada Colau, com a «gordita». La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) ha acusat diverses vegades a Rojo d’haver vulnerat el codi deontològic de la professió, sigui per desqualificar a una dona víctima d’abusos sexuals o per haver faltat a la veritat en diverses informacions a Periodista Digital. Amb tot, continua freqüentant tertúlies amb una audiència gens menyspreable.

Durant l’estudi dut a terme des de l’Observatori, s’han detectat fins a vuit estratègies emprades pels mitjans a l’hora de difondre, promoure o justificar el discurs d’odi i alhora defensar els actors que promouen aquest tipus de discursos. Les vuit estratègies detectades són les següents: 

 Insults i injúries. Els insults són una estratègia emprada sobretot contra el col·lectiu musulmà. El Periodista Digital és el mitjà on s’han detectat la majoria d’insults.

 Reproducció no crítica del discurs d’odi d’alguns actors, com poden ser els polítics d’extrema dreta Marine Le Pen o Gert Wilders. 

 Deslegitimació d’actors o accions que, a parer del mitjà, combaten el discurs de l’odi o defensen la no-discriminació.

 Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà. 

 Visibilització de l’origen, el color de la pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per a la notícia.

 Ús de fotografies o vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà.

 Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà. 

 Generació de notícies que vehiculen la victimització dels «actors-nosaltres», identificats per aquests mitjans com a la població autòctona blanca.

De les 308 peces informatives estudiades, un 71% seguien algunes de les estratègies mencionades. Periodista Digital i Dolça Catalunya són els dos mitjans que fan un ús és intensiu d’aquestes estratègies. Però també n’hi ha d’altres, com l’ús d’avantítols o epígrafs connotats, o que es parteixi de la presumpció de culpabilitat en aquells fets negatius amb actors d’alguns dels col·lectius afectats. Pel que fa a les bones pràctiques, són menys que testimonials. Per norma, ni hi ha context ni fonts procedents dels col·lectius afectats. Tot plegat, amb un constant ús, implícit o explícit, del «nosaltres» i «ells», creant respecte aquests últims un imaginari associat a l’«enemic» del «nosaltres», la població autòctona blanca. 
 

Informació racista i sexista a La Gaceta


Sí que es dóna un cas paradigmàtic, que és el de la ‘defensa’ de la dona entre alguns d’aquests col·lectius afectats, especialment entre la població musulmana. Una defensa, però, que es dóna associada al fenomen conegut com a ‘purple washing’, un terme anglès consistent a defensar polítiques racistes i xenòfobes amb l’argument que aniran en benefici de l’alliberament de les dones. Si bé aquest primer estudi no entrava en l’anàlisi de continguts masclistes o sexistes, sí que s’ha procurat tenir una mirada de gènere i feminista. En aquest sentit, es fa esment del tracte doblement o triplement discriminatori de les dones que s’han anat trobant en aquests mitjans i que s’afegeix a la discriminació que reben per raó de religió, origen, color de pell, ètnia o cultura.

Les 308 peces són totes elles incloses en seccions informatives, i s’ha menystingut per a l’estudi aquelles que ja eren explícitament d’opinió. Pel que fa a l’elecció dels vuit mitjans, se’ls va prioritzar davant d’altres que possiblement també fomentin el discurs d’odi en tant que són vuit mitjans digitals generalistes amb una presentació formal similar a la de la premsa convencional. Una premsa, aquesta última, que com es recorda en l’estudi, tampoc està absenta del tot de la pràctica d’alguns missatges propis del discurs d’odi.
 
De fet, en referència a la premsa convencional a l’estudi es fa una referència prou significativa a un altre estudi de l’Observatori Proxi, desenvolupat a Catalunya i centrat precisament en els comentaris dels usuaris a les notícies d’aquest tipus de mitjans. En concret, s’hi analitzava els comentaris a l’edició digital de tres mitjans de màxima audiència, El País, El Mundo i 20 minutos. De la mostra de gairebé 5.000 comentaris analitzats per l’observatori, els tres diaris, en les plataformes de participació de les seves notícies sobre immigració i el col·lectiu gitano, incloïen un 60% de comentaris intolerants que fomentaven el discurs d’odi a través d’insults, comentaris vexatoris, rumors, prejudicis, trampes argumentals, etc. Només un 11,47% e la mostra analitzada eren comentaris tolerants.
 

Mar Carrera, coordinadora de l'Observatori durant la presentació que se'n va fer a Barcelona Foto: Sara Blázquez


El Grup Barnils explica que impulsa aquest observatori per fomentar la bona tasca periodística entre els professionals del sector, i alhora per permetre a la ciutadania una lectura en clau crítica dels mitjans. En aquesta línia, l’Observatori inclou en la seva web un seguit de recomanacions adreçades als periodistes, per una banda, i a la ciutadania en general, per una altra. 

Les 13 recomanacions adreçades als periodistes són les següents:

 Temps: evitar la pressa a l’hora de pensar i escriure una informació. Esquiva el periodisme ràpid o les lògiques de l’anomenada guerra pels clicks.

 Objectius: la informació que publiques beneficia algú, perjudica algú? Com t’ha arribat? Què vols transmetre?

 El com: quin tractament li vols donar a aquesta notícia? Quin enfocament?

 Investigació/denúncia: tens accés a informació que pot evitar la discriminació d’algú? Davant de situacions de discriminació, investiga i denuncia.

 Fonts: Quina validesa li donem a una font que difon el discurs d’odi? S’ha de publicar, però amb context per contrarestar les seves tesis? Com contrarrestar els seus arguments?

 Fonts: Has anat a la font primària? És una notícia copiada d’algun altre mitjà o d’agències?

 Les cometes: Hem posat en context les declaracions d’algú? Evitar l’abús de les cometes que acompanyen les cites literals. La veu de la persona periodista ha de ser-hi, ha de guiar els arguments.

 Context: Hi ha dades sobre aquell fenomen? Acompanyem la informació amb context.

 Llenguatge: fer una aposta per expressions, denominacions que generin consens, no polèmica gratuïta.

 Llenguatge: evitar la terminologia provinent de les fonts policials o, si és inevitable, posar-la en context.

 Opinió: evitar barrejar opinió explícita amb informació; genera confusió a les persones lectores.

 Impacte: quin impacte potencial pot generar aquella notícia, donat el clima polític o social?

 Aposta: aquella notícia fa una aposta per la interculturalitat? Explica històries d’èxit que siguin un exemple a seguir. Dóna a conèixer històries de vida que generin empatia o que condueixin a l’activisme.

I les 7 recomanacions adreçades a la ciutadania, aquestes:

 Titulars: cal qüestionar els titulars i els textos que revelen les característiques d’una persona (color de pell, origen, religió, etc.) en notícies on aquesta dada no només no és rellevant, sinó que contribueix a un estereotip o prejudici.

 Totes les persones són…: Posar en dubte les generalitzacions o estereotips en relació a grups humans (persones d’orígens diversos, persones musulmanes, del poble gitano…): les comunitats no són monolítiques; les comunitats són diverses o heterogènies.

 Contrast: Contrastar si aquella informació ha sortit en d’altres mitjans (convencionals o massius), de diferents espectres ideològics.

 Cerca activa: Fer una recerca per fotografia per veure si aquella imatge ja s’havia fet servir en el passat.

 Fonts: Revisar quines fonts té aquella notícia: són plurals? Parlen les persones afectades? Són només fonts policials?

 Context: Avaluar si la notícia té dades de context (informació sobre les fonts, dades estadístiques, etc.)

 Ús de videos i fotografies: Desconfiar dels videos o fotografies que estiguin editades o que tinguin titolets afegits pel mitjà.
 

Una de les informacions d'Alerta Digital citades a l'estudi de l'Observatori per fomentar el discurs d'odi


A partir de les males pràctiques evidenciades en l’estudi de l’Observatori, a la conclusió final s’apel·la a «estar a sobre» d’aquests tipus de mitjans, observar-los, i «combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en banc de proves dels discursos excloents». «És necessari tallar d’arrel una possible contaminació d’aquestes pràctiques a d’altres mitjans més massius», conclou finalment l’estudi, que ja partia d’una pregunta del periodista Joan Canela, un dels periodistes que ha treballat en l’estudi, molt en consonància amb una de les informacions més presents en els 32 dies de l’anàlisi, com va ser la presa de possessió del president Donald Trump. La pregunta era: «Fins a quin punt l’emergència del discurs ultra a internet i la seva translació en resultats polítics sobretot als EUA però també a Europa, està influint en el llenguatge i la temàtica dels mitjans tradicionals generalistes?». La resposta queda per a un posterior estudi de l’Observatori.
El rei Felip VI rebent el Gran Collar de mans del rei Salman d'Aràbia durant la visita del monarca espanyol a aquest país el gener passat | Roayah News
Jordi Martí Font
01/01/1970
Article de Jordi Martí Font que posa en context les ideologies i els negocis que hi ha entorn del terrorisme de Daesh, incloses les relacions comercials promogudes des de la monarquia espanyola, amb venda d'armes inclosa, o el patrocini de Qatar al Barça | «Si volem aturar el Daesh, la feina és gran, sense cap mena de dubte, i poc té a veure amb treure l'exèrcit al carrer com han proposat els nostres lliberticides habituals. Sí que podríem començar per trencar relacions comercials amb Aràbia Saudita i Qatar mentre no abandonin la promoció i la producció de terror»
Treballadors de TAIC a l'assemblea que va fer-se a Saragossa dissabte passat | Càrnies en Lluita
Mariela Salazar | Montse Castañé
01/01/1970
«En aquests moments, però, la lluita a Saragossa ja ha començat. Més de cent treballadores i treballadors es van reunir en assemblea el passat dissabte 5 d’agost amb la voluntat inequívoca de lluitar pels seus drets» | «Les conseqüències repressives, però, no s’han fet esperar: amenaces, coaccions, una expulsió. A un treballador en període de proves (segons ells) que treballava per al Grupo Jorge i contractat per TAIC el van cridar diumenge per preguntar-li si havia anat a la reunió de dissabte, i el mateix dilluns l’expulsaven»
David Palau i Zaidín
01/01/1970
David Palau escriu aquest article de denúncia sobre l'actitud passiva de la Guàrdia Urbana de Barcelona davant un cas real d'agressió a uns venedors ambulants | «La indiferència és apatia, és parasitisme, és covardia, no és vida. [...] La indiferència és el pes mort de la història», que deia Gramsci. Per això no ens podem quedar indiferents»
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
01/01/1970
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
01/01/1970
Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions | El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar
El marcador final del verkami de Setembre
01/01/1970
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre