Cinema

'​Sense Sostre', fer visibles els invisibles

Aquest dilluns 27 de febrer arrenca una campanya de micromecenatge per finançar la pel·lícula 'Sense Sostre'

El film, dels directors Xesc Cabot i Pep Garrido, té el suport de la Fundació Arrels i pretén visibilitzar d’una vegada per totes el drama del sensellarisme a casa nostra

| 24/02/2017 a les 12:19h
Arxivat a: Setembre cultural, sense sostre, sensellarisme, cinema
La pel·lícula comptarà amb actors professionals però també ex sense sostre que donaran un punt de realisme a la ficció | Juan Lemus
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les xifres parlen per sí soles. La Fundació Arrels estima que, només a la ciutat de Barcelona, hi ha 3.000 persones sense llar. D’aquestes, 870 dormen al carrer. El 90% són homes, el 10% dones. El 44%, porta més de 3 anys en aquesta situació. Durant els anys de crisi més pronunciada, de 2008 a 2013, el fenomen es va incrementar un 47%. S’estima que a tota Espanya, podria haver-hi més de 40.000 persones sense sostre. 

Són aquestes xifres, i tots els prejudicis que cauen sobre els i les sense sostre, el que ha propiciat que els guionistes i directors Xesc Cabot i Pep Garrido, guardonats amb el Premi del Públic al Festival In-Èdit 2013 pel seu llargmetratge documental Bustamante Perkins, es llancessin amb passió a idear i materialitzar la ficció Sense Sostre.

«Prejudicis com pensar que l’alcoholisme d’aquestes persones és voluntari, que són al carrer perquè volen o que la seva família ha trencat amb ells, són tres biaixs molt habituals que la societat associa als sense sostre. I res més lluny de la realitat: l’alcoholisme és una malaltia i en molts casos, una eina per suportar i fugir del carrer; no tenir llar és sovint una acumulació de dissorts com la pèrdua de feina, el trencament d’una relació, l’aparició d’una malaltia mental...; i són sovint els mateixos sense sostre qui decideixen trencar amb la família, per la vergonya que senten de la seva situació’, explica en Pep Garrido. «I el pitjor és la soledat. Tots els sense sostre comencen el seu relat de la mateixa manera: som invisibles», conclou el codirector Xesc Cabot. 
 

Un moment de la gravació del 'teaser' de la pel·lícula Foto: Juan Lemus


El munt de xifres i motius han fet veure a aquests cineastes que Sense Sostre és necessària: «per visibilitzar una realitat que també és nostra, per remoure consciències, per començar a fer possible una societat lliure de sensellarisme», tanca en Pep. 

El film porta gestant-se des de 2016: els directors, amb la seva productora audiovisual Atiende Films, s’han associat amb en Norbert Llaràs, d’Alhena Production (Nada S.A., Matar a Dios, Viure als Pirineus...), què en portarà la producció executiva. «Conec a en Xesc i en Pep de fa uns anys: vaig tenir la sort d’acompanyar-los en la producció del seu primer curtmetratge Mater i des d’aleshores els he anat seguint des del convenciment que són cineastes amb un alt nivell moral i intel·lectual. I els estic agraït per haver-me permès acompanyar-los en aquest projecte que dona tant de sentit a la nostra feina», comenta en Llaràs. 

A l’actualitat, ja existeix guió de la pel·lícula: serà la història de Juan, un sense sostre que decideix abandonar la seva rutina d’alcohol i violència als carrers de Barcelona per emprendre un viatge sobrehumà cap a un destí que només ell coneix.  
 

'Sense sostre' pretén ser un referent en el debat sobre la realitat del sensellarisme a Catalunya Foto: Juan Lemus


El personatge ha nascut del relat, anècdotes i vivències de tots els ex sense sostre i persones implicades en la resolució del fenomen que s’han entrevistat, gràcies a la col·laboració d’entitats que lluiten contra el sensellarisme com són la Fundació Arrels, Suara Cooperativa i el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. 

La major part de l'equip artístic ja està tancat: l’actor català Boris Ruiz interpretarà el protagonista principal, en Juan; mentre que la Geraldine i l’Oona Chaplin -en una referència clara al sense sostre més famós de la història, en Charlot de City Lights- interpretaran la família del protagonista. A més, un seguit d’ex sense sostre i actuals voluntaris de la Fundació Arrels participaran al projecte, aportant veritat i realisme a la ficció.

D’aquesta manera, la pel·lícula pretén hibridar documental i ficció, però sense renunciar a integrar elements màgics o irracionals. «La cita de Paul Éluard, ‘existeixen altres móns, però estan en aquest’, ens serveix de far per abordar la condició de homeless. De fet, molts dels ex sense sostre amb els que hem parlat ens insistien en que si fèiem una pel·lícula sobre la seva experiència, hauria de ser de terror», ens matisa en Xesc. 
 

Un moment de la gravació del 'teaser' de la pel·lícula Foto: Juan Lemus


Ara el projecte arriba a una de les seves fases més importants: del 27 de febrer al 4 d’abril la pel·lícula entra en campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros, indispensables per  al lloguer de la càmera i del material elèctric i d’il·luminació, eines indispensables per realitzar la pel·lícula. A més, amb la campanya es pretén viralitzar al màxim la realització de la pel·lícula, que es rodarà al novembre d’enguany, i començar a crear consciència de la problemàtica. «Volem que Sense Sostre no es quedi en una simple pel·lícula estrenada al 2018; volem que sigui un dels referents en sensellarisme al nostre país, que faci que la gent en parli, que la gent actuï, que tots plegats, treballem per resoldre un problema que ens pertany a tots», sentència en Pep. Que així sigui.
Protesta per la detenció de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al jutjat de Vic | Josep Comajoan
Jordi Moreno
01/01/1970
«També és l’estat que es va inventar una falsa organització terrorista anarquista per atacar centres socials i empresonar activistes a l’Operació Pandora, acabant per absoldre’ls» | «Coneixem prou l’estat com per entendre que mentre nosaltres pensem en alentir els tempos, donar espai al debat o deixar refredar els ànims el seu aparell apostarà per normalitzar la repressió i perpetuar el conflicte»
Concentració per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al vespre a Vic | Sara Blázquez
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l'Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d'Òmnium i l'ANC. S'afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms» | «Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú»
Un moment de l'assemblea d'aquest dimarts al migdia a Le Porc Gourmet | Josep Comajoan
Josep Comajoan
01/01/1970
Gairebé 250 treballadors han votat a favor d’anar a la vaga per protestar, entre altres coses, per les condicions laborals a l’escorxador de Santa Eugènia de Berga | Avui la direcció de l’empresa no ha deixat entrar a treballar al torn de la tarda després que els treballadors fessin ahir una protesta espontània que va afectar a la producció