El Diacrític

​Penrose i l’independentisme

Reflexió d'Isaac Vilalta arran de la possible entrada a presó de Sergi Rodríguez, en 'Teti', el bastoner de Berga acusat de donar-li un calbot al regidor del PP durant la Patum de 2012

L'article gira entorn a l'espera, la ràbia, les contradiccions i la desesperació, sensacions viscudes durant els cinc anys de procés judicial contra l'independentista berguedà

​Ofensiva de la Fiscalia per enviar el bastoner berguedà 'Teti' a la presó

, Berga | 22/02/2017 a les 17:30h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Berga, Teti, independentisme, repressió
Leonardo di Caprio, en una escena d''Origen'
Aquesta notícia es va publicar originalment el 22/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«...la libertad es real igual que un sueño
la libertad aparece y ya no está...»

José Agustín Goytisolo, Más que una palabra

Fa més de quatre anys i mig va començar el cas d’en Sergi Rodríguez, en Teti. Durant la Patum d’aquell any algú va donar un calbot a l’aleshores regidor del Partit Popular a Berga Josep Antoni López Noguera. No s’ha demostrat ni que hi hagués agressió ni que, en cas d’haver-n’hi, l’autor fos en Teti, un jove bastoner de Berga vinculat a l’esquerra independentista. Però se’l va jutjar acusat d’atemptar contra l’autoritat. I ara la Fiscalia vol que, de manera excepcional, compleixi l’any de presó malgrat no tenir antecedents perquè considera que la seva actitud «amaga un profund menyspreu a l’Estat de Dret». Són més de quatre anys i mig pujant i baixant per l’escala de Penrose. Quan sembla que arribes al replà, tot gira de nou.

Esperant. La mateixa nit de la suposada agressió els Mossos ja van identificar en Teti. Era Patum. Un dia de passacarrers. La festa va continuar però en Teti va anar a dormir sabent que era molt probable que l’endemà els Mossos anessin a casa seva. I així va ser, van presentar-s’hi a les 4 de la tarda i se’l van endur a declarar, un extrem que aleshores va agafar-lo per sorpresa. Com Di Caprio a Origen, la pel·lícula de Christopher Nolan que gira al voltant de la confusió, entre el somni i la realitat, i en que els protagonistes no saben on viuen: «Els somnis ens semblen reals mentre els tenim. Tan sols quan ens despertem veiem que alguna cosa no encaixa». Era el mes de juny del 2012. La ràbia. A l’inici, el cas presentava un recorregut relatiu. La Fiscalia va considerar el suposat delicte com una falta i, per tant, punible amb un càstig menor. Però l’acusació va presentar recurs i la Fiscalia va retractar-se tipificant-ho conseqüentment com un «atemptat contra l’autoritat». En Teti va reaccionar amb sorpresa i ràbia ja que, de cop, li demanaven cinc anys de presó a més d’una multa econòmica. Va flipar. 

Les contradiccions. El judici es va celebrar el 21 de juny de l’any passat a l’Audiència Provincial de Barcelona. En Teti va sortir-ne amb sensacions contraposades: per una banda, poques esperances de ser absolt però al mateix temps amb una tranquil·litat incòmoda després que tant la Fiscalia com l’acusació rebaixessin les seves peticions a un any de presó i una multa econòmica de manera que, fos quin fos el veredicte, eludia la presó. Sensacions confuses; esperant la desesperança. I així va ser: un any de presó i una multa de 1.080 euros que no va recórrer i que, a priori, tancava el cas. El destí però, es presentava amb trampa. «Malgrat la incertesa del desgast», teòric penúltim capítol. La desesperació. I és que, en efecte, amb el pas de les setmanes es va constatar que es tractava d’un cop enganyós, dels que no deixen ferida però que ressusciten al cap d’uns dies amb un enorme blau. Aquest mes de febrer el Grup de Suport al Teti va convocar una concentració després de conèixer el recurs presentat pel Fiscal en que demana que en Teti, malgrat no tenir antecedents, compleixi l’any de presó. Un gir que va agafar tothom a contrapeu i va desmuntar-los els esquemes. A dia d’avui, per tant, aquest és un article inacabat i per tancar-lo caldrà esperar fins el proper 23 de maig, la data fixada per la vista que ha de decidir si s’accepta el recurs presentat per la Fiscalia.

En un article publicat l’any 1958 els matemàtics Lionel i Roger Penrose van descriure l’escala impossible, una il·lusió òptica que mostra que tant si puges com si baixes, l’escala és infinita, mai s’acaba. És el que es coneix com l’escala de Penrose, un recurs que s’ha utilitzat reiteradament per descriure, de forma més o menys metafòrica, situacions de confusió. És el que va fer Christopher Nolan a Origen: anar més enllà dels límits socials a través del somni. És a dir, generar un espai on es fan reals situacions impossibles. Quan es conegui la resolució final del cas d’en Teti hauran passat pràcticament cinc anys d’aquell passacarrers de Patum. Nolan va necessitar vuit anys per escriure el guió d’Origen.
El rei Felip VI rebent el Gran Collar de mans del rei Salman d'Aràbia durant la visita del monarca espanyol a aquest país el gener passat | Roayah News
Jordi Martí Font
01/01/1970
Article de Jordi Martí Font que posa en context les ideologies i els negocis que hi ha entorn del terrorisme de Daesh, incloses les relacions comercials promogudes des de la monarquia espanyola, amb venda d'armes inclosa, o el patrocini de Qatar al Barça | «Si volem aturar el Daesh, la feina és gran, sense cap mena de dubte, i poc té a veure amb treure l'exèrcit al carrer com han proposat els nostres lliberticides habituals. Sí que podríem començar per trencar relacions comercials amb Aràbia Saudita i Qatar mentre no abandonin la promoció i la producció de terror»
Treballadors de TAIC a l'assemblea que va fer-se a Saragossa dissabte passat | Càrnies en Lluita
Mariela Salazar | Montse Castañé
01/01/1970
«En aquests moments, però, la lluita a Saragossa ja ha començat. Més de cent treballadores i treballadors es van reunir en assemblea el passat dissabte 5 d’agost amb la voluntat inequívoca de lluitar pels seus drets» | «Les conseqüències repressives, però, no s’han fet esperar: amenaces, coaccions, una expulsió. A un treballador en període de proves (segons ells) que treballava per al Grupo Jorge i contractat per TAIC el van cridar diumenge per preguntar-li si havia anat a la reunió de dissabte, i el mateix dilluns l’expulsaven»
David Palau i Zaidín
01/01/1970
David Palau escriu aquest article de denúncia sobre l'actitud passiva de la Guàrdia Urbana de Barcelona davant un cas real d'agressió a uns venedors ambulants | «La indiferència és apatia, és parasitisme, és covardia, no és vida. [...] La indiferència és el pes mort de la història», que deia Gramsci. Per això no ens podem quedar indiferents»
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
01/01/1970
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
01/01/1970
Setembre arribarà fins on vulguin arribar les persones que el llegeixin. Per això no renunciarem a aspectes qualitatius per oferir més quantitat. Però també és cert que arribarem tan enllà com ens ho permeti el nombre de subscripcions | El periodisme que volem fer té un preu, i si no el paguen les persones que el llegeixen, el poden acabar pagant uns tercers, amb uns objectius que possiblement no ens acabin d'agradar
El marcador final del verkami de Setembre
01/01/1970
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre